En síntesi. L'agent d'assegurances representa l'asseguradora; el corredor representa el client. Aquesta és la diferència essencial. El corredor té un deure legal d'assessorament objectiu i independent, basat en una anàlisi d'un nombre suficient de contractes disponibles al mercat, mentre que l'agent actua per compte d'una o diverses companyies amb les quals té vincle. Per això, per a una empresa que vol comparar mercat abans de contractar, el corredor aporta objectivitat. Tots —agents, corredors i operadors de banca-assegurances— són mediadors subjectes a la normativa de distribució d'assegurances i al registre de la DGSFP.
Quina és la diferència entre un corredor i un agent d'assegurances?
És la pregunta que ordena tota la resta, i la resposta cap en una frase: l'agent representa l'asseguradora i el corredor representa el client. Tots dos distribueixen assegurances i tots dos estan subjectes a la mateixa normativa, però la seva posició jurídica és oposada, i això condiciona l'assessorament que cadascun pot oferir.
L'agent d'assegurances actua per compte d'una o diverses asseguradores, en virtut d'un contracte d'agència. La seva funció és intermediar i gestionar les assegurances de les companyies amb les quals té acord. El corredor d'assegurances —o la corredoria, quan és una societat— no manté vincle contractual amb cap asseguradora: treballa per mandat del prenedor i li deu un assessorament independent.
La normativa espanyola de distribució d'assegurances formalitza aquesta distinció. El corredor està obligat a facilitar el seu assessorament sobre la base d'una anàlisi objectiva i suficient de les ofertes del mercat; l'agent informa sobre els productes de les companyies que representa. No és una qüestió de millor o pitjor professional, sinó de a qui serveix cada figura per definició legal. Pot veure com ho apliquem a la pràctica a com treballem.
La seva empresa està decidint com estructurar la seva cartera d'assegurances? Sol·liciti una revisió sense compromís i li expliquem quina figura encaixa amb el seu nivell de risc.
Els tres tipus de mediador d'assegurances
La normativa de distribució agrupa els distribuïdors en categories amb obligacions diferents. Aquestes són les tres figures que interessen a una empresa a l'hora de triar interlocutor:
| Figura | A qui representa | Vincle amb asseguradores |
|---|---|---|
| Agent exclusiu | A l'asseguradora | Contracte amb una sola companyia |
| Agent vinculat | A les asseguradores | Acord amb diverses companyies |
| Corredor / corredoria | Al client | Sense vincle contractual; anàlisi objectiva del mercat |
- L'agent d'assegurances exclusiu treballa per a una única asseguradora. Ofereix els productes d'aquesta companyia i respon davant d'ella.
- L'agent d'assegurances vinculat pot operar amb diverses companyies amb les quals té acord, dins dels límits d'aquests contractes. No està obligat a l'anàlisi objectiva del mercat.
- El corredor o corredoria no té vincle contractual amb cap asseguradora. El seu deure és fer una anàlisi objectiva i suficient de les ofertes disponibles i recomanar la que millor s'ajusta al risc del client.
A aquestes figures se suma l'operador de banca-assegurances, que distribueix assegurances a través de la xarxa d'una entitat de crèdit, i que al seu torn pot ser exclusiu o vinculat. Tots ells són mediadors —o, en la terminologia de la normativa vigent, distribuïdors d'assegurances— i tots han d'estar inscrits en el registre de la DGSFP i complir requisits de solvència, formació i transparència.
A qui representa cadascun: l'asseguradora o el client?
Aquí hi ha el fons de la qüestió, i té conseqüències pràctiques concretes. L'agent actua per compte de l'asseguradora: és el braç comercial de la companyia o companyies que representa. El corredor actua per mandat del client: el seu client és qui contracta l'assegurança, no qui l'emet.
Aquesta diferència de representació es tradueix en tres plans:
- Conflicte d'interès. El corredor, com que no depèn de cap companyia, no té incentiu estructural per orientar el client cap a un producte concret. L'agent, per definició, distribueix el de la seva cartera.
- Deure d'assessorament. El corredor ha de fonamentar la seva recomanació en una anàlisi objectiva i suficient del mercat; és una obligació legal, no una cortesia comercial.
- Transparència de la remuneració. La normativa de distribució exigeix informar el client sobre la naturalesa de la remuneració del distribuïdor. El corredor cobra habitualment una comissió integrada en la prima o uns honoraris pactats; en tots dos casos, ha de ser transparent.
Per a una empresa, entendre a qui representa el seu interlocutor no és un tecnicisme: defineix si la recomanació que rep està orientada al seu interès o al d'una companyia. És l'eix de la nostra corredoria independent.
Vol una segona opinió independent sobre el seu programa actual? Parlem-ne. Comparem el mercat per vostè.
Per què un corredor independent ofereix una comparativa objectiva?
Perquè no té res a col·locar. Com que no està vinculat a una companyia, el corredor pot comparar el mercat de manera neutral i recomanar l'estructura que millor respon al risc, no la que un contracte d'agència l'obliga a promoure. Per a riscos estàndard la diferència pot ser menor; per a un gran compte amb un programa corporatiu complex, és determinant.
En el segment de grans comptes, aquesta independència es tradueix en tres capacitats concretes:
- Accés a mercat. El corredor col·loca el risc entre múltiples asseguradores, inclosos mercats especialitzats com Lloyd's de Londres, als quals una empresa no accedeix directament ni a través d'un agent lligat a una sola companyia.
- Negociació. Amb diverses ofertes sobre la taula, el corredor negocia primes, cobertures i sublímits des d'una posició de mercat, no des del catàleg d'una única asseguradora.
- Defensa en el sinistre. Quan es produeix el sinistre, el corredor actua per compte del client davant la companyia, no a l'inrevés. És el seu interès el que defensa davant l'asseguradora.
Aquesta anàlisi objectiva del mercat és exactament la feina que la normativa reserva al corredor i que dona sentit a la figura. No és una promesa de preu: és un mètode de treball.
Què significa això per a una empresa
L'elecció no és ideològica, sinó proporcional al risc. Per a un risc simple i estàndard —una cobertura bàsica, un producte molt homogeni— un agent pot bastar perfectament, i sovint serà la via més directa. L'agent coneix bé el seu producte i el tramita amb agilitat.
Per a un programa corporatiu complex —D&O, ciberrisc, RC d'alt límit, transport, danys coordinats en diverses línies— l'equació canvia. Aquí el valor d'un corredor independent és en l'anàlisi (mapar l'exposició real de l'empresa), en l'accés a mercat (col·locar el risc on hi hagi apetit i millors condicions) i en la negociació i defensa al llarg de la vida de la pòlissa i del sinistre.
Dit de manera directa: la pregunta no és "corredor o agent?" en abstracte, sinó "quina complexitat té el meu risc i quant valor aporta comparar mercat?". Com més gran és l'exposició i més línies cal coordinar, més pesa l'objectivitat de l'anàlisi. Aquest és el terreny d'una corredoria de grans comptes.
La seva empresa gestiona diverses pòlisses o un programa corporatiu? Sol·liciti l'anàlisi de la seva cartera. Treballem per mandat seu, amb tot el mercat a la seva disposició.
Preguntes freqüents
A qui representa un corredor d'assegurances? Al client. El corredor actua per mandat del prenedor, amb un deure legal d'assessorament independent i basat en una anàlisi objectiva, a diferència de l'agent, que actua per compte de l'asseguradora.
És millor un corredor o un agent per a una empresa? Depèn de la complexitat del risc. Per a programes corporatius que requereixen comparar mercat i negociar cobertures, un corredor independent aporta objectivitat i accés a mercat; per a un risc simple, un agent pot ser suficient.
El corredor d'assegurances cobra més car? No necessàriament. La remuneració del corredor s'acostuma a integrar en la prima; el seu valor és comparar el mercat i ajustar cobertures. La normativa exigeix transparència sobre la naturalesa de la remuneració.
Què és un mediador d'assegurances? És la figura que distribueix assegurances entre les asseguradores i els clients. Inclou els agents (exclusius i vinculats), els corredors/corredories i els operadors de banca-assegurances, tots subjectes a la normativa de distribució i al registre de la DGSFP.
Fonts i normativa
- Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, de distribució d'assegurances i reassegurances privades (transposició de la Directiva (UE) 2016/97 — IDD a l'ordenament espanyol): categories de distribuïdors, deure d'assessorament i transparència de la remuneració.
- Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions (DGSFP) — registre de distribuïdors d'assegurances i reassegurances; supervisió de mediadors i entitats.
New Brokers és una corredoria d'assegurances independent inscrita en el registre de la DGSFP amb la clau J0140. Aquest contingut és orientatiu i no constitueix assessorament vinculant; les cobertures, garanties i condicions es regeixen per cada pòlissa i companyia. Treballem per mandat del client, amb accés a tot el mercat —inclòs Lloyd's— i defensa en el sinistre.
Vol un interlocutor que compari el mercat per vostè? Sol·liciti una revisió del seu programa. Treballem per mandat seu, sense vincle amb cap asseguradora.