En resum. El risc d'un muntador o instal·lador no és al seu taller: és en el bé aliè sobre el qual treballa i en la instal·lació on entra. Les quanties que exigeixen el REBT, el RITE o les instruccions tècniques de gas habiliten per exercir, però no mesuren aquesta exposició. El que decideix un sinistre de muntatge són quatre garanties —béns treballats, béns confiats, posttreballs i locativa— i la delimitació temporal de la pòlissa, perquè el defecte d'una soldadura pot manifestar-se anys després del lliurament.
La indústria manufacturera va registrar un índex d'incidència de 4.321 accidents de treball amb baixa per cada 100.000 treballadors i la construcció de 5.787, davant d'una mitjana estatal de 2.732,6, segons l'Informe anual d'accidents de treball de l'INSST amb dades del 2024. Són els sectors on un muntador entra a treballar, i són les xifres que el seu client industrial té sobre la taula quan li demana el certificat d'assegurança abans de deixar-lo passar del control d'accessos.
D'aquí que la conversa no comenci mai pel seu taller. Comença pel que pot trencar dins de la planta d'un altre.
Les quanties que exigeix el reglament per exercir
Cap norma no imposa amb caràcter general una assegurança de responsabilitat civil a un treballador autònom. El que sí que existeix són exigències sectorials d'habilitació: per inscriure's com a empresa instal·ladora en determinades activitats regulades cal acreditar una pòlissa amb un import mínim. El marc el fixa l'article 21.1 de la Llei 17/2009, que només permet exigir assegurança obligatòria per norma amb rang de llei, quan l'activitat presenti un risc directe i concret i amb una garantia proporcionada a aquest risc.
Aquests són els imports vigents en les activitats de muntatge i instal·lació més freqüents:
| Activitat | Norma | Import mínim |
|---|---|---|
| Empresa instal·ladora de baixa tensió, categoria bàsica | REBT, ITC-BT-03 (redacció del RD 298/2021) | 600.000 € per sinistre |
| Empresa instal·ladora de baixa tensió, categoria especialista | íd. | 900.000 € per sinistre |
| Empresa instal·ladora o mantenidora tèrmica | RITE, article 37 c) | 300.000 € |
| Íd. que opera circuits frigorífics de nivell 2 | RITE, article 37 f) (RD 178/2021) | 900.000 € |
| Empresa instal·ladora de gas, categories A / B / C | ITC-ICG 09 (RD 298/2021) | 900.000 / 600.000 / 300.000 € |
| Grues torre / grues mòbils autopropulsades | MIE-AEM-2 / MIE-AEM-4 | 600.000 € / 1.000.000 € |
Convé un matís que sovint es passa per alt: aquests imports s'exigeixen a l'empresa instal·ladora habilitada, no al tècnic individual. Un autònom que s'inscriu com a empresa instal·ladora hi queda subjecte; un assalariat amb carnet professional que treballa per a una instal·ladora, no. Ho desenvolupem a si un autònom està obligat a tenir assegurança de responsabilitat civil.
N'hi ha prou amb aquest límit per entrar en una planta?
No, i convé separar amb nitidesa dues coses que el mercat confon a diari.
El límit regulatori és el que l'habilita per exercir. Es fixa amb criteri uniforme per a tota una activitat, sense mirar en quines instal·lacions treballa vostè ni quin valor tenen. És un llindar administratiu.
El límit contractual és el que li exigirà el plec del seu client industrial. Aquest sí que es dimensiona per exposició: el valor de l'equip sobre el qual intervé, el cost de reposar una línia danyada, el lucre cessant d'una aturada de producció i l'import que la matriu del grup té fixat com a estàndard de compres. Un instal·lador habilitat amb 600.000 euros compleix el reglament i continua sense poder signar un contracte marc amb un gran compte que exigeix diversos milions.
La distància entre els dos números no és un problema de preu. És un problema d'accés comercial: queda fora del procés abans que ningú miri la seva oferta tècnica.
Li han rebutjat un certificat d'assegurança per límit insuficient? Revisem què li està demanant el plec.
Les quatre garanties que decideixen un sinistre de muntatge
Abans d'entrar-hi: cap de les quatre no és una categoria normativa. Són denominacions de condicionat. No hi ha norma al BOE que les defineixi, i dues asseguradores poden anomenar igual cobertures d'abast diferent. Per això importa llegir-les, no comprar-les pel nom.
Béns treballats. Empara els danys al bé del client sobre el qual vostè executa el treball. És la garantia que més falta fa en muntatge i la que menys es contracta. I porta una exclusió dins de l'exclusió que convé tenir present: fins i tot contractada, la part efectivament treballada acostuma a quedar fora. La pòlissa pot respondre del dany causat a la resta de l'equip, no de refer la soldadura defectuosa. Ho detallem a béns confiats i béns treballats.
Béns confiats. Cobreix el bé aliè que està en el seu poder per raó de la feina: l'equip que es duu a taller per reparar, el component que li lliuren per instal·lar, l'eina cedida pel client. No cal estar intervenint-hi; n'hi ha prou de tenir-lo sota custòdia.
Responsabilitat civil posttreballs. Respon dels danys que es manifesten després de lliurat el treball, per un defecte d'execució. És el sinistre típic del muntador —i el que més se sublimita o s'exclou directament—. No s'ha de confondre amb la RC d'explotació, que cobreix el dany causat durant els treballs: són dos moments diferents i dues garanties diferents.
Locativa i creuada. La locativa opera quan treballa en instal·lacions alienes que se li cedeixen temporalment —una nau, un pallol, una zona d'aplec— i respon dels danys a aquell espai. La creuada juga quan concorre amb altres empreses en el mateix centre i diverses figuren com a assegurades en una mateixa pòlissa: permet que unes reclamin contra les altres sense que la condició d'assegurat bloquegi la cobertura.
En els quatre casos, la denominació i l'abast exacte depenen del condicionat de cada pòlissa.
Què s'activa en cada escenari
| Escenari de sinistre | Quina garantia s'activa | Què queda fora |
|---|---|---|
| Treballs de soldadura que provoquen un incendi a la nau del client | RC d'explotació: dany a béns aliens diferents del treballat | El mateix element soldat, llevat de garantia de béns treballats; el lucre cessant del client si no està pactat |
| Caiguda d'una peça durant l'hissada sobre maquinària del client | Explotació, o béns confiats si la màquina estava sota la seva custòdia | La peça pròpia caiguda; els danys si el mitjà d'elevació exigia habilitació que no es va acreditar |
| Avaria que es manifesta sis mesos després de la posada en marxa | RC posttreballs, si està contractada i la delimitació temporal arriba a la reclamació | El cost de refer el treball defectuós; les reclamacions fora del període de cobertura pactat |
| Dany al mateix equip que estava instal·lant | Béns treballats, si està contractada | La part efectivament treballada, que continua exclosa en la majoria de condicionats |
| Lesió a un empleat del client que circulava per la planta | RC d'explotació, com a dany a tercer | El dany al seu propi treballador, que correspon a la garantia patronal |
| Dany a la zona de la nau cedida com a taller temporal | RC locativa | El desgast per ús normal; el contingut aliè dipositat, llevat de pacte |
Un apunt si té treballadors al seu càrrec: la lesió d'un empleat propi no va per explotació, sinó per la garantia patronal, i hi ha un front que cap pòlissa no pot assumir. L'article 164.2 de la Llei general de la Seguretat Social fa recaure el recàrrec de prestacions directament sobre l'empresari infractor i declara nul de ple dret qualsevol pacte per cobrir-lo. És nul·litat legal, no exclusió negociable: ho expliquem a per què el recàrrec de prestacions no es pot assegurar.
Sap si la seva pòlissa empara el bé sobre el qual treballa o només el que hi ha al voltant? Sol·liciti una lectura tècnica del seu condicionat.
El dany que apareix anys després
Aquí hi ha l'exposició pitjor coberta del sector, i no té a veure amb el límit sinó amb el temps.
En muntatge, el defecte d'una soldadura, d'un collament o d'un aïllament pot trigar anys a manifestar-se. La reclamació arriba molt després de la recepció del treball, i llavors la pregunta no és quines garanties tenia la pòlissa d'aquell any, sinó quina pòlissa respon avui.
Si el contracte està redactat en base claims made, la cobertura es condiciona al fet que la reclamació arribi durant la vigència. L'article 73, paràgraf segon, de la Llei 50/1980, de contracte d'assegurança, admet dues modalitats: la de cobertura posterior, que exigeix un període no inferior a un any des de la terminació del contracte, i la retrospectiva, que exigeix estendre la cobertura a fets ocorreguts amb anterioritat d'almenys un any. El mateix precepte les qualifica de clàusules limitatives, subjectes a les formalitats de l'article 3, i el Tribunal Suprem, en la seva sentència de Ple 252/2018, de 26 d'abril, va aclarir que són dues clàusules diferents els requisits de les quals no són acumulatius.
Un any és el llindar legal, no el termini. I aquí hi ha el parany operatiu: un instal·lador que canvia de companyia i contracta una pòlissa sense retroactivitat suficient deixa descoberts tots els treballs anteriors, encara que no hagi interromput mai la seva assegurança. Ho desenvolupem a claims made davant ocurrència.
Quan la feina s'integra en una obra
Si la seva instal·lació s'incorpora a una obra d'edificació, canvia el marc de terminis. L'article 17.1 de la Llei d'ordenació de l'edificació (Llei 38/1999) fixa tres règims de responsabilitat: deu anys per danys que afectin elements estructurals, tres anys per danys que afectin l'habitabilitat i un any per vicis o defectes d'execució que afectin elements de terminació o acabat, termini aquest últim que el precepte atribueix específicament al constructor. L'article 18 hi afegeix que les accions prescriuen als dos anys des que es produeixen els danys.
Convé desfer aquí una confusió freqüent. La garantia desenal de l'article 19 obliga el promotor, no l'instal·lador: és el promotor qui l'ha de subscriure. El que passa a la pràctica és que promotor i contractista traslladen l'exigència a l'instal·lador per contracte, mitjançant clàusules d'indemnitat, retencions o exigències d'assegurament en el plec. L'obligació no neix de la llei per a vostè; neix del contracte que signa. Ho tractem a responsabilitat desenal.
Per entendre què mou el preu d'aquesta cobertura, vegi què hi ha dins de la prima d'una assegurança de RC; i per a l'encaix per activitat, les nostres solucions per sector.
El paper d'una corredoria independent
Dues pòlisses amb la mateixa prima i el mateix límit general poden deixar un muntador en situacions oposades, segons si porten béns treballats, com estigui redactada la posttreballs i fins on arribi la retroactivitat. Com a corredoria independent inscrita al registre de la DGSFP amb la clau J0140, treballem per mandat del client: negociem el condicionat abans que el preu, contrastem redaccions de tot el mercat i, quan arriba el sinistre, defensem l'assegurat davant l'asseguradora.
En muntatge i instal·lació, a més, hi ha una tasca prèvia que rarament es fa: llegir el plec del client industrial abans de col·locar la pòlissa, perquè el certificat que emeti la companyia digui exactament el que el plec exigeix. Pot veure l'abast complet de la línia a la nostra fitxa de responsabilitat civil.
Preguntes freqüents
Quina assegurança de responsabilitat civil necessita un instal·lador? Una pòlissa de RC general amb garantia d'explotació és el punt de partida, però el que resulta determinant són les garanties que emparen el bé aliè i el dany posterior al lliurament: béns treballats, béns confiats, posttreballs i locativa. Si actua com a empresa instal·ladora habilitada, haurà d'acreditar a més l'import mínim del seu reglament sectorial.
N'hi ha prou amb l'assegurança que exigeix el reglament per exercir? Compleix la norma, però no mesura la seva exposició. Aquests imports són un requisit d'habilitació administrativa. El límit que necessita es dimensiona pel valor de la instal·lació on entra i pel que exigeixi el plec del seu client.
La pòlissa cobreix el dany a la màquina que estava muntant? Habitualment no per la garantia d'explotació, que no assegura la correcta execució de la prestació contractada. Requereix garantia de béns treballats i, tot i així, la part efectivament treballada acostuma a quedar exclosa.
Què passa si la fallada apareix dos anys després del lliurament? Depèn que tingui contractada la RC posttreballs i que la delimitació temporal arribi a la reclamació. En pòlisses claims made, la llei exigeix almenys un any de retroactivitat o de cobertura posterior segons la modalitat: és un llindar, no el termini.
Necessita un instal·lador l'assegurança de responsabilitat desenal? No com a obligació pròpia: l'article 19 de la Llei 38/1999 la imposa al promotor. Una altra cosa és que promotor i contractista li traslladin l'exigència per contracte, cosa que passa amb freqüència.
Fonts i normativa
- Llei 50/1980, de contracte d'assegurança, articles 3 (clàusules limitatives) i 73, paràgraf segon (delimitació temporal de la cobertura).
- Llei 38/1999, d'ordenació de l'edificació, articles 17.1, 18 i 19.
- Reial decret legislatiu 8/2015, text refós de la Llei general de la Seguretat Social, article 164.2 (inassegurabilitat del recàrrec de prestacions).
- Llei 17/2009, sobre el lliure accés a les activitats de serveis, article 21.1.
- Reglament electrotècnic per a baixa tensió, ITC-BT-03, en la redacció donada pel Reial decret 298/2021.
- Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis, article 37, apartats c) i f), aquest últim en la redacció del Reial decret 178/2021.
- ITC-ICG 09 del Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos, en la redacció del Reial decret 298/2021.
- Instruccions tècniques complementàries MIE-AEM-2 i MIE-AEM-4 del Reglament d'aparells d'elevació i manutenció.
- STS (Sala 1a, Ple) 252/2018, de 26 d'abril, sobre les dues modalitats de l'article 73, paràgraf segon, de la Llei 50/1980.
- STS (Sala 1a) 730/2018, de 20 de desembre, sobre l'abast de l'assegurança de responsabilitat civil d'explotació.
- INSST, Informe anual d'accidents de treball, dades del 2024.
Aquesta informació és orientativa i no constitueix assessorament vinculant. Les cobertures, límits i exclusions es regeixen en tot cas per les condicions particulars de cada pòlissa. New Brokers Correduría de Seguros, S.L., inscrita al registre de la DGSFP amb la clau J0140.
