En resum. La Llei 20/2007, de l'Estatut del treball autònom, no imposa cap assegurança de responsabilitat civil. L'obligació no neix de ser autònom: neix de l'activitat que s'exerceix o del contracte que se signa. D'aquí tres categories que convé separar: obligatori per llei —poques activitats, cadascuna amb la seva norma i el seu import—, exigible per contracte —la via real en el món corporatiu— i recomanable per exposició. L'article 21.1 de la Llei 17/2009 és el precepte que explica per què unes activitats sí i altres no.
A Espanya hi ha 3.448.635 autònoms afiliats, segons l'estadística d'autònoms del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions corresponent al març de 2026. No existeix ni una sola norma que obligui tots aquests professionals a tenir una assegurança de responsabilitat civil.
L'afirmació contrària circula per bona part de la informació publicada sobre la matèria, gairebé sempre en forma de llista de professions «obligades» sense ni una sola citació normativa al darrere. Convé ordenar-ho, perquè un departament de compres que exigeix documentació a la seva cadena de proveïdors necessita saber què pot reclamar per llei i què només pot reclamar per contracte.
Obliga la llei un autònom a tenir assegurança de responsabilitat civil?
No. La Llei 20/2007, d'11 de juliol, de l'Estatut del treball autònom, no conté cap precepte que imposi la contractació d'una assegurança de responsabilitat civil al treballador per compte propi. L'articulat regula el règim professional, els drets i deures, la figura del treballador autònom econòmicament dependent —l'article 11.1 la defineix pel fet de percebre almenys el 75 % dels ingressos d'un mateix client— i els deures preventius quan l'autònom concorre en el centre d'una altra empresa. D'assegurança obligatòria, res.
El que sí que existeix és responsabilitat. Els articles 1902 i 1903 del Codi civil obliguen a reparar el dany causat per culpa o negligència, pròpia o de les persones de qui s'hagi de respondre. Aquesta responsabilitat és il·limitada i se'n respon amb tot el patrimoni. L'absència d'un mandat legal d'assegurar-la no redueix l'exposició: només significa que ningú no li impedirà treballar per no tenir pòlissa.
D'aquí que el mapa correcte tingui tres caselles, i no dues: obligatori per llei, exigible per contracte i recomanable per exposició. Barrejar-les és el que produeix les llistes errònies.
Per què unes activitats sí i altres no
La resposta és a l'article 21.1 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici. Aquest precepte fixa quan es pot imposar una assegurança obligatòria i sota quines condicions:
- Només es pot establir mitjançant norma amb rang de llei.
- Només quan el servei presenti un risc directe i concret per a la salut o la seguretat del destinatari o d'un tercer, o per a la seguretat financera del destinatari.
- I la garantia exigida ha de ser proporcionada a la naturalesa i a l'abast d'aquest risc.
És un test, no una llista. Explica per què el legislador imposa cobertura a qui manipula una instal·lació de gas o eleva càrregues sobre una via pública, i no a qui presta serveis de disseny o de consultoria. I explica també per què l'obligació apareix sempre associada a una habilitació administrativa: és el requisit que permet exercir, no una mesura de la responsabilitat.
Convé descartar aquí un error molt estès: la Llei 2/1974, de col·legis professionals, no imposa una assegurança de responsabilitat civil general als col·legiats. Quan aquesta exigència existeix, procedeix de la llei sectorial de la professió o de la normativa col·legial corresponent, no d'aquella norma.
Les activitats que sí que tenen RC obligatòria, amb la seva norma
La taula recull els supòsits amb obligació efectiva i l'import que fixa cada norma. Les dues últimes files són de contrast: els dos casos que amb més freqüència es donen per obligatoris sense ser-ho.
| Activitat | Norma i article | Import mínim que fixa la norma |
|---|---|---|
| Empresa instal·ladora de baixa tensió, categoria bàsica | REBT, ITC-BT-03 (redacció del RD 298/2021) | 600.000 € per sinistre |
| Empresa instal·ladora de baixa tensió, categoria especialista | íd. | 900.000 € per sinistre |
| Empresa instal·ladora o mantenidora d'instal·lacions tèrmiques | RITE, article 37 c) | 300.000 € |
| Íd. amb equips frigorífics de nivell 2 | RITE, article 37 f) (RD 178/2021) | 900.000 € |
| Empresa instal·ladora de gas, categories A / B / C | ITC-ICG 09 (RD 298/2021) | 900.000 / 600.000 / 300.000 € |
| Grues torre | ITC MIE-AEM-2 | 600.000 € |
| Grues mòbils autopropulsades | ITC MIE-AEM-4 | 1.000.000 € |
| Professionals sanitaris en exercici privat | Llei 44/2003, article 46 | La llei no fixa import: remet a les comunitats autònomes |
| Empreses de seguretat privada | Llei 5/2014, article 19.1 e) | Remet a desplegament reglamentari |
| Espectacles públics i activitats recreatives (Catalunya) | Llei 11/2009, art. 23.2, i Decret 112/2010 | De 300.000 a 6.000.000 € segons aforament |
| Transport públic de mercaderies | Llei 16/1987, article 43 | Cap: la norma no exigeix assegurança |
| Autònom sense activitat regulada | Llei 20/2007 | Cap: no hi ha norma que ho imposi |
Tres precisions que canvien la lectura de la taula.
El subjecte obligat és l'empresa instal·ladora habilitada, no la persona amb carnet. Les quanties dels reglaments tècnics s'exigeixen a qui figura inscrit com a empresa instal·ladora o mantenidora habilitada. Un autònom que actua com a tal hi queda subjecte; un treballador assalariat amb l'acreditació professional, exercint per compte de l'empresa habilitada, no.
Els espectacles públics són competència autonòmica. La fila de la taula cita la normativa de Catalunya per la seu de la nostra corredoria a Barcelona. Els imports i els supòsits són diferents a cada comunitat autònoma: no extrapoli aquestes xifres fora del seu àmbit.
El transport és el cas més citat i el més equivocat. L'article 43 de la Llei 16/1987 enumera els requisits de l'autorització —nacionalitat, personalitat jurídica, domicili a Espanya, vehicles matriculats i compliment fiscal, laboral i social en l'apartat 1; establiment, honorabilitat, capacitat financera i competència professional en l'apartat 2, per a vehicles de més de 3,5 tones— i no esmenta cap assegurança. Ho desenvolupem en l'anàlisi de la responsabilitat civil de l'autònom transportista, un col·lectiu rellevant per a qualsevol cadena logística: hi ha 58.340 empreses de transport de mercaderies amb vehicles pesants i el 53,8 % opera amb un sol vehicle, segons l'Observatori del transport de mercaderies per carretera del Ministeri de Transports, amb dades a 1 de gener de 2024.
Ha comprovat si els seus proveïdors crítics compleixen per llei o només perquè els ho demana el contracte? Revisi amb nosaltres les exigències de la seva cadena de subcontractació.
Quan qui obliga no és la llei, sinó el seu client
Aquesta és la via real. En el món corporatiu, la immensa majoria dels autònoms que tenen una pòlissa de responsabilitat civil la tenen perquè els l'exigeix qui els adjudica la feina.
Cap operador logístic, cap enginyeria i cap propietat industrial d'una certa mida no signa avui un contracte marc amb un professional independent sense certificat d'assegurança en vigor. No és una recomanació: és una condició d'accés, amb el seu límit mínim, les seves garanties exigides i la seva periodicitat de renovació.
L'origen operatiu d'aquesta pràctica és en la coordinació d'activitats empresarials. L'article 24.5 de la Llei 31/1995 estén als treballadors autònoms les obligacions de coordinació, i el Reial decret 171/2004 els inclou expressament entre els subjectes concurrents sotmesos al deure de cooperació. Un cop existeix un circuit documental previ a l'inici dels treballs, el certificat d'assegurança hi entra de manera natural, encara que —convé dir-ho— el Reial decret 171/2004 obliga a exigir documentació preventiva, no pòlissa.
D'aquí que l'exigència hagi d'estar ben redactada en el contracte, perquè la norma no la supleix. Tractem què demanar i com verificar-ho a quina responsabilitat civil exigir a un autònom subcontractat i a la documentació d'assegurances dins del circuit CAE.
Hi afegim un matís de cost propi per al contractant: l'article 8.6 de la Llei 20/2007 disposa que l'empresa que incompleixi els seus deures d'informació i vigilància davant l'autònom concurrent assumeix les obligacions indemnitzatòries dels danys causats, sempre que hi hagi relació causal directa. És una obligació civil indemnitzatòria, no una sanció. I explica per què l'exigència documental a la cadena no és burocràcia: és transferència de risc.
Els límits que fixa la norma no mesuren el seu risc
Els imports de la taula tenen una funció administrativa: són el llindar per poder exercir. No són, ni pretenen ser, una estimació de l'exposició real de l'activitat.
Un instal·lador habilitat de categoria bàsica amb 600.000 euros per sinistre compleix el reglament electrotècnic. Aquest mateix professional, intervenint en el quadre general d'una plataforma logística, pot originar un dany material i una paralització d'activitat que superin aquesta xifra en un ordre de magnitud. Compleix la norma i continua sense poder signar amb un gran compte que exigeix límits superiors, garantia de béns treballats o cobertura de perjudicis patrimonials conseqüencials.
El raonament és el mateix de l'article 21.1 de la Llei 17/2009 llegit a l'inrevés: la garantia ha de ser proporcionada al risc, i el legislador la calibra sobre el risc típic de l'habilitació, no sobre el valor de l'entorn concret en què es treballa. Aquest salt el cobreix el contracte, no el reglament. Ho desenvolupem per a les activitats de muntatge i instal·lació, on la distància entre el mínim reglamentari i l'exigència contractual és més gran.
En tot cas, l'abast de cada garantia i l'existència de sublímits es regeixen per les condicions particulars de cada pòlissa.
Un límit reglamentari complert no és un programa d'assegurances dimensionat. Sol·liciti una anàlisi de la seva exposició.
El que cap pòlissa no cobreix
Si l'autònom té treballadors al seu càrrec, hi ha una responsabilitat que no pot transferir per molt límit que contracti: el recàrrec de prestacions. L'article 164.2 de la Llei general de la Seguretat Social el fa recaure directament sobre l'empresari infractor i declara nul de ple dret qualsevol pacte o contracte adreçat a cobrir-lo, compensar-lo o transmetre'l. L'apartat 1 el quantifica entre el 30 i el 50 % de les prestacions econòmiques, segons la gravetat de la falta.
No és una exclusió negociable de condicionat: és una nul·litat legal. Ho analitzem a per què el recàrrec de prestacions no es pot assegurar.
Convé descartar aquí una altra confusió freqüent. L'assegurança desenal de la Llei 38/1999 no és una assegurança de responsabilitat civil: és una assegurança de danys el prenedor de la qual és el promotor, amb la cobertura i els percentatges de garantia de l'article 19.5. La llei no obliga els agents de l'edificació a assegurar la responsabilitat que els atribueix l'article 17. Qui l'assegura, ho fa per decisió pròpia o per exigència contractual.
El cost d'aquesta cobertura és la pregunta següent, i poques vegades té la resposta que s'espera: ho desenvolupem a què hi ha dins de la prima d'una assegurança de RC.
El paper d'una corredoria independent
La pregunta útil no és si la llei l'obliga, sinó amb quin límit i amb quina redacció pot vostè entrar —o fer entrar la seva cadena de proveïdors— en un contracte marc. Són dues converses diferents i només la segona té conseqüències econòmiques. Com a corredoria independent inscrita al registre de la DGSFP amb la clau J0140, treballem per mandat del client: analitzem l'exposició real de l'activitat, negociem el condicionat amb el mercat i no només el preu, i en el sinistre representem el client davant l'asseguradora.
Per als departaments que gestionen cadenes de subcontractació, aquesta feina té una segona derivada: definir què exigir a cada perfil de proveïdor, amb quin límit i amb quines garanties, i verificar que el que s'aporta respon al que s'ha demanat. A la fitxa de responsabilitat civil detallem com estructurem aquests programes.
Preguntes freqüents
És obligatòria l'assegurança de responsabilitat civil per a un autònom? No amb caràcter general. La Llei 20/2007 no imposa cap assegurança de responsabilitat civil pel fet d'estar donat d'alta com a autònom. L'obligació, quan existeix, deriva de l'activitat concreta que s'exerceix o del contracte signat amb el client.
Quines activitats tenen obligació legal de contractar responsabilitat civil? Són poques i taxades: empreses instal·ladores i mantenidores de baixa tensió, instal·lacions tèrmiques i gas; grues torre i grues mòbils autopropulsades; professionals sanitaris en exercici privat —article 46 de la Llei 44/2003— i empreses de seguretat privada —article 19.1 e) de la Llei 5/2014—. Els espectacles públics es regeixen per normativa autonòmica.
És obligatòria l'assegurança de RC per a un transportista autònom? L'autorització de transport no l'exigeix. L'article 43 de la Llei 16/1987 no esmenta cap assegurança entre els seus requisits, ni en l'apartat 1 ni en l'apartat 2. Diferent és l'assegurança obligatòria de circulació, que va lligada al vehicle i no respon de la mercaderia transportada.
El meu client em pot exigir una assegurança de RC per contracte? Sí, i és la via habitual. El contractant pot fixar com a condició d'adjudicació un límit mínim, unes garanties concretes i un certificat en vigor. No és obligació legal, sinó contractual, amb les conseqüències que el mateix contracte prevegi.
N'hi ha prou amb el límit mínim que fixa el reglament? N'hi ha prou per poder exercir. No mesura l'exposició: els imports reglamentaris són el llindar administratiu de l'habilitació, i els contractes marc de grans comptes acostumen a exigir sensiblement més.
Fonts i normativa
- Llei 20/2007, d'11 de juliol, de l'Estatut del treball autònom, articles 8.3, 8.4, 8.6 i 11.1.
- Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, article 21.1 (assegurança de responsabilitat civil obligatòria).
- Llei 16/1987, d'ordenació dels transports terrestres, article 43, apartats 1 i 2.
- Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, article 24.5.
- Reial decret 171/2004, que desenvolupa l'article 24 de la Llei 31/1995.
- Reglament electrotècnic per a baixa tensió, ITC-BT-03, en la redacció del Reial decret 298/2021.
- Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis, article 37, apartats c) i f) —aquest últim en la redacció del Reial decret 178/2021—.
- ITC-ICG 09 del Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos, en la redacció del Reial decret 298/2021.
- ITC MIE-AEM-2 (grues torre) i ITC MIE-AEM-4 (grues mòbils autopropulsades).
- Llei 44/2003, d'ordenació de les professions sanitàries, article 46.
- Llei 5/2014, de seguretat privada, article 19.1 e).
- Llei 11/2009 del Parlament de Catalunya, article 23.2, i Decret 112/2010 (normativa autonòmica d'espectacles públics i activitats recreatives).
- Reial decret legislatiu 8/2015, text refós de la Llei general de la Seguretat Social, article 164, apartats 1 i 2.
- Llei 38/1999, d'ordenació de l'edificació, articles 17 i 19.5.
- Codi civil, articles 1902 i 1903.
- Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, estadística d'autònoms, març de 2026.
- Ministeri de Transports, Observatori del transport de mercaderies per carretera, dades a 1 de gener de 2024.
Aquesta informació és orientativa i no constitueix assessorament vinculant. Les cobertures, límits i exclusions es regeixen en tot cas per les condicions particulars de cada pòlissa. New Brokers Correduría de Seguros, S.L., inscrita al registre de la DGSFP amb la clau J0140.
