Beneficis per a empleats: salut i vida col·lectiva
L'única línia del programa que l'empleat veu cada dia. I l'única el valor de la qual depèn tant del que cobreix com de com tributa a la seva nòmina.
En què consisteix
Les assegurances col·lectives de salut, vida i accidents ocupen una posició diferent de la resta del programa: no protegeixen l'empresa d'una pèrdua, sinó que formen part del que l'empresa ofereix a qui hi treballa. Per això el seu disseny es jutja amb dos criteris simultanis, el de cobertura i el de retribució, i descuidar el segon converteix una bona pòlissa en un benefici que ningú no valora.
El detall fiscal és el que més pes té i el que menys s'explica. L'article 42.3.c) de la Llei de l'IRPF estableix que les primes satisfetes a entitats asseguradores per a la cobertura de malaltia no constitueixen retribució en espècie quan no excedeixen de 500 euros anuals per persona, o de 1.500 euros per a cadascuna amb discapacitat. La cobertura ha d'arribar al mateix treballador, i es pot estendre al seu cònjuge i descendents. L'excés sobre aquestes quanties sí que és retribució en espècie.
Parli amb un tècnic: 932 419 400
Fitxa
- Exempció a l'IRPF, per persona
- 500 €/any
- Amb discapacitat
- 1.500 €/any
- Abast
- Treballador, cònjuge i fills
- Corredoria inscrita a la DGSFP
- J0140
Els beneficis per a empleats són l'única línia del programa que no protegeix l'empresa d'una pèrdua. Protegeixen les persones que hi treballen, i per això es jutgen amb dos criteris alhora: el que cobreixen i el que valen a la nòmina de qui els rep.
El límit fiscal que ordena el disseny
L'article 42.3.c) de la Llei 35/2006, de l'IRPF, estableix que les primes satisfetes a entitats asseguradores per a la cobertura de malaltia no constitueixen retribució en espècie quan es compleixen dos requisits:
- Que la cobertura arribi al mateix treballador, podent també arribar al seu cònjuge i descendents.
- Que les primes no excedeixin de 500 euros anuals per cadascuna d'aquestes persones, o de 1.500 euros per a cadascuna d'elles amb discapacitat.
L'excés sobre aquestes quanties sí que constitueix retribució en espècie. D'aquí que el disseny d'un paquet de beneficis no comenci per triar cobertures sinó per ajustar el repartiment: dins del límit, el benefici arriba íntegre a l'empleat; per damunt, tributa com qualsevol altra retribució. I com que el límit s'aplica per persona, estendre la cobertura al cònjuge i als fills és la via més eficient d'augmentar el valor percebut.
El que converteix una bona assegurança en un benefici percebut
Trobem amb freqüència empreses que paguen una pòlissa col·lectiva completa i no n'obtenen res a canvi en termes de satisfacció de l'equip. El problema gairebé mai no és la cobertura.
És la comunicació: un empleat que no sap traduir la seva assegurança a euros nets no la compara amb una pujada de sou, i per tant no la valora. I és l'ús real: la segona opinió mèdica, la prevenció i l'accés ràpid a especialista es fan servir molt més que l'hospitalització, i són els que decideixen la percepció. Comparar ofertes només per prima i per capital de vida és mirar justament la part que l'assegurat gairebé mai no toca.
L'obligació que apareix sense cobertura
Al marge del que és voluntari, molts convenis col·lectius sectorials imposen a l'empresa capitals per defunció o invalidesa. No és una millora: és una obligació. Si es produeix el fet i no hi ha pòlissa que la instrumenti, la indemnització surt directament del compte de resultats. És una de les contingències que amb més freqüència trobem descoberta en companyies que han crescut de pressa, precisament perquè ningú no la va contractar: es va heretar del conveni.
Per què a través d'una corredoria
Com a corredoria inscrita al registre de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones amb la clau J0140, New Brokers treballa per mandat del client, no per compte de cap asseguradora.
En beneficis socials això es tradueix en tres feines concretes: comprovar què imposa el conveni abans de dissenyar res, negociar preexistències i carències —que és on es juga l'experiència real de l'assegurat— i arribar a la renovació amb l'ús real del col·lectiu documentat, en lloc d'acceptar el recàrrec que proposi la companyia. L'aplicació fiscal concreta convé contrastar-la sempre amb l'assessor de l'empresa.
Què cobreix
Assistència sanitària de quadre mèdic
L'accés a la xarxa de l'asseguradora sense cost per acte, que és la modalitat més estesa i la que millor es percep com a benefici.
Reemborsament de despeses mèdiques
La modalitat que permet triar professional fora del quadre i recuperar un percentatge de la despesa. Es contracta sola o combinada amb l'anterior.
Hospitalització i intervencions
El bloc de més cost unitari, amb sublímits i períodes de carència que convé revisar abans de comparar preus entre ofertes.
Vida i defunció
El capital que percep el beneficiari designat, habitualment un múltiple del salari, i que es pot diferenciar per col·lectiu dins de l'empresa.
Invalidesa permanent i absoluta
El capital addicional per incapacitat, que en molts convenis col·lectius és una obligació de l'empresa i no una millora voluntària.
Accidents, laborals i extralaborals
La cobertura de vint-i-quatre hores, que va més enllà de l'accident al lloc de treball i cobreix també el que passa fora de la feina.
Compromisos per conveni col·lectiu
Les cobertures que el conveni del sector imposa a l'empresa, l'incompliment de les quals trasllada la indemnització directament al seu compte de resultats.
Segona opinió mèdica i prevenció
Els serveis que més s'utilitzen i menys costen, i que solen decidir la percepció del benefici més que el capital contractat.
Salut mental i benestar
El bloc que més ha crescut en demanda i que en molts condicionats continua amb sublímits o sessions molt acotades.
Extensió a familiars
La incorporació de cònjuge i descendents, que la norma fiscal admet dins del mateix límit exempt per cada persona.
Límits i franquícia
| Concepte | Règim legal |
|---|---|
| Prima exempta per persona (art. 42.3.c LIRPF) | 500 euros anuals |
| Prima exempta per persona amb discapacitat | 1.500 euros anuals |
| Requisit de la cobertura | Ha d'arribar al mateix treballador |
| Persones que s'hi poden incloure | Treballador, cònjuge i descendents |
| Excés sobre aquestes quanties | Constitueix retribució en espècie |
Aquesta taula recull el tractament que fixa l'article 42.3.c) de la Llei 35/2006 de l'IRPF per a les primes de cobertura de malaltia, no les condicions d'una pòlissa concreta. Altres beneficis, com les assegurances de vida o accidents, segueixen el seu propi règim fiscal, i els compromisos per pensions tenen requisits d'instrumentació específics. Les cobertures, carències i sublímits es regeixen en tot cas per les condicions particulars de cada pòlissa, i l'aplicació fiscal concreta convé contrastar-la amb l'assessor de l'empresa.
Nova contractació
Sol·liciti proposta i condicions
Analitzem la seva activitat i la seva exposició real abans de demanar preu al mercat.
Sol·licitar propostaJa és client
Descarregui el seu certificat
Els seus certificats, pòlisses i sol·licituds són a l'àrea de clients.
Accedir a l'àrea de clientsQuè no cobreix
En salut col·lectiva el que queda fora es concentra en tres coses: el que és anterior, el que és estètic i el que és experimental.
Les malalties i lesions preexistents no declarades en el moment de l'alta de l'assegurat.
Els períodes de carència inicials de determinades prestacions, sobretot part i intervencions programades.
La cirurgia estètica i els tractaments sense finalitat terapèutica acreditada.
Els tractaments experimentals i els no reconeguts per la pràctica mèdica establerta.
L'assistència derivada d'accident laboral, que correspon a la mútua col·laboradora amb la Seguretat Social.
Les prestacions fora de l'àmbit geogràfic contractat, llevat de garantia d'assistència en viatge.
Els actes derivats de la pràctica d'esports de risc quan el condicionat els exclou expressament.
Les prestacions per damunt dels sublímits anuals pactats a cada garantia.
Quan se li exigirà
Benefici contractat i no percebut
L'empresa paga una pòlissa col·lectiva de salut completa i, en mesurar la satisfacció de l'equip, amb prou feines apareix com a avantatge.
Què implica
El problema rarament és la cobertura, és la comunicació i l'encaix fiscal. Un benefici que l'empleat no sap valorar en euros nets no competeix amb una pujada de salari, encara que costi el mateix a l'empresa.
Obligació de conveni no instrumentada
El conveni col·lectiu del sector imposa a l'empresa un capital per defunció o invalidesa i no s'ha contractat pòlissa que ho cobreixi.
Què implica
L'obligació existeix igualment: si es produeix el fet, la indemnització la paga l'empresa directament. És una de les contingències que amb més freqüència apareix sense cobertura en companyies que han crescut ràpid.
Alta d'un empleat amb patologia prèvia
S'incorpora una persona amb una malaltia diagnosticada abans de l'alta a la pòlissa col·lectiva.
Què implica
El tractament de les preexistències depèn de la mida del col·lectiu i del que s'hagi negociat: en col·lectius grans se solen acceptar sense qüestionari, i en petits no. És el punt que més convé tancar en contractar i el que més disgustos dona si es deixa obert.
Com es contracta
Anàlisi del col·lectiu i de les obligacions
Revisem la plantilla per edat, categoria i centre, i comprovem què imposa el conveni col·lectiu aplicable, que és una obligació i no una millora voluntària.
Disseny del paquet i encaix fiscal
Definim què es cobreix, per a qui i amb quina extensió a familiars, ajustant el disseny al límit exempt per persona per maximitzar el valor net que percep l'empleat.
Col·locació i negociació de preexistències i carències
Comparem quadre mèdic, sublímits, carències i tractament de preexistències, que és on es decideix l'experiència real de l'assegurat, no a la prima.
Implantació, comunicació i renovació
Acompanyem l'alta del col·lectiu, la comunicació interna del benefici —sense la qual no es percep— i la renovació sobre ús real i no sobre la proposta de la companyia.
Cobertures que es coordinen amb aquesta
RC General, patronal i de producte
L'accident laboral obre la via patronal davant de l'empresa, que és diferent de la prestació de la mútua i de l'assegurança col·lectiva d'accidents.
D&O — Responsabilitat de directius
Les reclamacions per pràctiques indegudes d'ocupació es dirigeixen contra directius i són terreny del D&O, no del col·lectiu de salut.
Programes internacionals
Els beneficis socials són de les línies més locals que existeixen: cada país té el seu règim fiscal i de seguretat social propi.
Ciberriscos
El col·lectiu de salut implica tractar dades de categoria especial, el compromís de les quals té conseqüències reforçades en matèria de protecció de dades.
Flotes i transport de vehicles
L'accident in itinere o en missió connecta la cobertura d'accidents de l'empleat amb la del vehicle d'empresa.
Preguntes freqüents
Com tributa l'assegurança de salut que paga l'empresa?
L'article 42.3.c) de la Llei de l'IRPF estableix que les primes satisfetes a entitats asseguradores per a la cobertura de malaltia no constitueixen retribució en espècie quan es compleixen dues condicions: que la cobertura arribi al mateix treballador, podent també arribar al seu cònjuge i descendents; i que les primes no excedeixin de 500 euros anuals per cadascuna d'aquestes persones, o de 1.500 euros per a cadascuna d'elles amb discapacitat. L'excés sobre aquestes quanties sí que constitueix retribució en espècie.
Surt més a compte apujar el sou o donar assegurança de salut?
Dins del límit exempt, el benefici arriba íntegre a l'empleat, mentre que una pujada salarial equivalent tributa. Aquesta és la raó per la qual el disseny s'ajusta al límit per persona en lloc de contractar-se sense més. Ara bé, l'efecte només es produeix si l'empleat ho entén: un benefici que no es comunica en termes de valor net no competeix amb el salari, encara que li costi el mateix a l'empresa. L'aplicació fiscal concreta convé contrastar-la amb el seu assessor.
Puc incloure la família de l'empleat?
Sí. La norma admet que la cobertura arribi al cònjuge i als descendents, sempre que arribi també al mateix treballador, i el límit exempt s'aplica per cadascuna d'aquestes persones. És la via més eficient d'augmentar el valor percebut del paquet sense que l'empresa incrementi proporcionalment el cost fiscal per a l'empleat.
Què passa amb les malalties preexistents?
Depèn de la mida del col·lectiu i del que es negociï. En col·lectius grans és habitual que s'acceptin sense qüestionari mèdic; en petits, no sempre. És el punt que més convé tancar per escrit en contractar, perquè és el que genera més conflicte quan un empleat descobreix que la seva patologia queda fora després d'haver-se donat d'alta.
Estic obligat a donar alguna assegurança als meus empleats?
Al marge de les cotitzacions a la Seguretat Social, molts convenis col·lectius sectorials imposen a l'empresa capitals per defunció o invalidesa. Això no és una millora voluntària: és una obligació, i si es produeix el fet sense pòlissa que ho cobreixi, la indemnització la paga l'empresa. Verificar què imposa el conveni aplicable és el primer pas, abans de dissenyar res.
Quina documentació necessiten per preparar una proposta?
La relació del col·lectiu per edat, sexe i categoria —sense dades identificatives innecessàries—, el conveni col·lectiu aplicable, les cobertures actuals si n'hi ha amb el seu condicionat i sinistralitat, i quina extensió a familiars es planteja. Amb això podem comparar quadre mèdic, carències i sublímits de manera homogènia.
Informació orientativa, sense caràcter vinculant. Les cobertures, els límits i les exclusions es regeixen en tot cas per les condicions particulars de cada pòlissa. New Brokers Correduría de Seguros, S.L., inscrita al registre de la DGSFP amb la clau J0140.