En resum. El capital d'una pòlissa de responsabilitat civil no és una xifra: és un sistema de cinc. Límit per sinistre, límit agregat per anualitat, sublímit per garantia, sublímit per víctima i franquícia operen sobre bases diferents i en moments diferents. La franquícia resta per sota; el sublímit talla per dalt. I no totes aquestes xifres resisteixen igual: el Tribunal Suprem ha deixat sense efecte un sublímit per víctima per no complir les formalitats de l'article 3 de la Llei de contracte d'assegurança.
El Tribunal Suprem, en la seva sentència 1581/2025, de 5 de novembre, va deixar sense efecte el sublímit per víctima d'una pòlissa de responsabilitat civil i va obligar l'assegurador a respondre fins al límit global per sinistre. El raonament cap en una línia: aquell sublímit no descriu el risc, el retalla. És, per tant, una clàusula limitativa; i una clàusula limitativa que no compleix l'article 3 de la Llei 50/1980 és inoposable.
Una sola xifra del quadre de garanties, mal incorporada, va canviar el desenllaç del sinistre. Convé llegir el quadre sencer.
Anatomia d'un límit: cinc xifres que no són la mateixa
El punt de partida és l'article 27 de la Llei 50/1980, de contracte d'assegurança: la suma assegurada representa el límit màxim de la indemnització a pagar per l'assegurador en cada sinistre. Aquestes tres últimes paraules són la clau de tota la resta. La resta de xifres del quadre de garanties són construccions contractuals que modulen aquesta regla.
- Límit per sinistre. El sostre de cada esdeveniment. És la xifra que la majoria de les direccions financeres identifica amb «el capital de la pòlissa», i és només una de les cinc.
- Límit agregat per anualitat. El sostre conjunt de tots els sinistres ocorreguts en el mateix període d'assegurança. Una estructura d'«1.000.000 € per sinistre i 2.000.000 € en agregat anual» no significa que hi hagi dos milions disponibles sempre: significa que el capital de l'any són dos milions i que cap sinistre individual no en pot consumir més d'un.
- Sublímit per garantia. Un sostre inferior aplicable a una cobertura concreta: patronal, post-treballs o treballs acabats, béns treballats i béns confiats, contaminació accidental, RC locativa. És on es concentra el desajust que més veiem en revisar programes.
- Sublímit per víctima. Limita el que és pagable a cada perjudicat dins d'un mateix sinistre. En un accident amb diversos lesionats és la xifra que decideix quant cobra cadascun.
- Franquícia. Una quantitat que es resta de la base indemnitzable de cada sinistre i que assumeix l'assegurat.
La distinció operativa és senzilla i gairebé mai s'explicita: la franquícia resta per sota; el sublímit talla per dalt. Actuen en extrems oposats del càlcul i no són intercanviables. Tampoc no són cap descompte: la franquícia és una retenció de risc. I no s'ha de confondre amb el descobert obligatori, que no és una quantitat fixa sinó un percentatge del dany que roman a càrrec de l'assegurat. Són tres mecanismes diferents i una pòlissa els pot portar tots tres.
La xifra heretada
Els 300.000 euros que apareixen per defecte en tantes propostes no són cap estàndard de mercat acreditat: no hi ha font pública que ho sostingui. Tenen un origen reconeixible en la normativa sectorial —l'article 37 c) del RITE, per exemple, fixa aquesta garantia mínima per a les empreses instal·ladores i mantenidores tèrmiques— i d'allà van saltar a la pràctica general.
Un mínim reglamentari pensat per a un instal·lador no mesura l'exposició d'una indústria amb quatre-cents empleats. És una xifra que s'arrossega, no que es calcula.
Sabria dir avui quin és l'agregat anual de la seva pòlissa i quant en queda disponible? Sol·liciti una revisió tècnica del seu programa.
L'esgotament de l'agregat anual
És el punt cec més car i gairebé ningú no el tracta.
Suposi una pòlissa d'un milió per sinistre i dos milions en agregat anual. Al març es tanca una reclamació per 900.000 euros. Al setembre n'arriba una segona d'1.400.000. L'assegurador respondrà fins a l'agregat restant —1.100.000— i la diferència es queda a l'empresa. No hi ha discussió de cobertura ni exclusió que invocar: simplement el capital de l'any està consumit.
El mecanisme que corregeix això s'anomena reinstal·lació o reposició de límit: la clàusula per la qual, esgotat totalment o parcialment l'agregat, el capital torna a estar disponible, habitualment mitjançant una prima addicional i amb un nombre de reposicions pactat. No ve de sèrie. Es negocia, i es negocia abans, no quan ja ha ocorregut el segon sinistre.
D'aquí se'n segueix que l'agregat s'ha de dimensionar sobre la freqüència esperada, no només sobre la severitat del pitjor cas. I que, si la pòlissa és en base de reclamació, la interacció entre el període de cobertura i l'agregat exigeix atenció específica; ho desenvolupem a claims made davant d'ocurrència.
Les despeses de defensa: dins o fora del límit?
L'article 74 de la Llei 50/1980 estableix que, llevat de pacte en contra, correspon a l'assegurador la direcció jurídica davant de la reclamació del perjudicat i que les despeses de defensa són del seu compte, amb la salvetat del conflicte d'interessos, en què l'assegurat pot optar per assumir la seva pròpia defensa.
Ara bé, la llei resol qui dirigeix i qui paga, no de quina bossa surt. Aquesta segona qüestió la decideix el condicionat, i admet dues configuracions oposades:
- Despeses incloses en el límit (costs inclusive): honoraris d'advocat i procurador, peritatges i fiances judicials erosionen el capital. Cada euro de defensa és un euro menys per indemnitzar.
- Despeses en addició al límit (costs in addition): la defensa es paga a part i el capital roman íntegre per a la indemnització.
En un procediment llarg, amb pericials tècniques i diverses instàncies, la diferència entre una fórmula i l'altra pot representar una fracció molt rellevant del límit contractat. És una d'aquelles clàusules que no altera la prima de manera cridanera i sí que altera del tot el resultat. Revisi-la juntament amb les exclusions habituals de la pòlissa de RC: són les dues zones on el condicionat decideix en silenci.
Què li poden oposar a un tercer perjudicat?
Aquí el sistema de límits deixa de ser un afer intern entre assegurat i assegurador.
L'article 76 de la Llei 50/1980 concedeix al perjudicat acció directa contra l'assegurador i declara aquesta acció immune a les excepcions que puguin correspondre a l'assegurador contra l'assegurat. Sí que pot oposar, en canvi, la culpa exclusiva del perjudicat i les excepcions personals enfront d'aquest. A partir d'aquí, cada xifra del quadre segueix una sort diferent:
- El límit de la suma assegurada sí que és oposable. No és una excepció de l'assegurador contra el seu assegurat: és delimitació del risc. Així ho confirma la STS 57/2024, de 18 de gener. El perjudicat no pot cobrar de l'assegurador més enllà del capital contractat.
- El sublímit per víctima rep el tractament contrari quan no està ben incorporat. La STS 1581/2025, de 5 de novembre, el qualifica de clàusula limitativa i el declara inoposable si no compleix l'article 3. Atenció al matís: el Suprem no diu que els sublímits siguin il·legals. Són perfectament vàlids. El que exigeix és que, com que retallen el risc en lloc de descriure'l, es destaquin de manera especial i s'acceptin específicament per escrit.
- La franquícia mereix una formulació exacta, perquè és on més se simplifica en excés. La franquícia desplega els seus efectes amb plenitud en la relació entre assegurat i assegurador. Davant del tercer que exercita l'acció directa, la seva oposabilitat és discutida i depèn de la configuració de la pòlissa i del ram. En l'assegurança obligatòria d'automòbils no és oposable al perjudicat. Qualsevol afirmació categòrica en un sentit o en l'altre és incorrecta.
La frontera conceptual la va fixar la STS (Sala 1a, Ple) 853/2006, d'11 de setembre: és delimitadora la clàusula que concreta quin risc es cobreix, en quina quantia, durant quin termini i en quin àmbit; és limitativa la que restringeix o condiciona el dret de l'assegurat un cop produït el risc. Només les segones estan subjectes a les formalitats de l'article 3.
| Concepte | Què fa | És oposable al tercer perjudicat? | On mirar-ho a la seva pòlissa |
|---|---|---|---|
| Límit per sinistre | Sostre màxim de cada sinistre (art. 27 LCS) | Sí: és delimitació del risc (STS 57/2024) | Condicions particulars, primera línia del quadre de garanties |
| Límit agregat anual | Sostre conjunt de tots els sinistres del període | Sí, com a delimitació del risc, per la mateixa raó que el límit per sinistre | Condicions particulars, al costat del límit per sinistre |
| Sublímit per garantia | Retalla el capital d'una cobertura concreta | Segons la seva configuració i la seva incorporació al contracte | Columna de sublímits del quadre de garanties |
| Sublímit per víctima | Limita el que és pagable a cada perjudicat del sinistre | Inoposable si no compleix l'art. 3 LCS (STS 1581/2025) | Quadre de garanties i condicionat de patronal |
| Franquícia | Resta una quantitat de la base de cada sinistre | Discutida; depèn de configuració i ram. En l'assegurança obligatòria d'automòbils, no | Línia de franquícies, per garantia, a particulars |
| Despeses de defensa i fiances | Erosionen el límit o van en addició, segons es pacti | — (afecta el capital disponible, no l'oposabilitat) | Clàusula de defensa jurídica, a generals i particulars |
Podem llegir el seu quadre de garanties i dir-li quina xifra el protegeix de debò en cada escenari. Parli amb el nostre equip de RC.
La lletra petita no el protegirà si és un gran compte
Aquest és el punt que canvia la conversa en un comitè de direcció.
El paràgraf segon de l'article 44 de la Llei 50/1980 disposa que no serà aplicable als contractes d'assegurança per grans riscos, tal com es delimiten en aquesta llei, el mandat contingut en el seu article 2. Traduït: en grans riscos la Llei de contracte d'assegurança deixa de ser imperativa, i amb ella decauen les formalitats de l'article 3.
La conseqüència és directa. Si la seva empresa supera els llindars que fixa l'article 11 de la Llei 20/2015, l'argument de «aquesta clàusula era en lletra petita i no la vaig acceptar específicament per escrit» perd eficàcia. El Tribunal Suprem ha aplicat aquest criteri en matèria de delimitació temporal: en la STS 545/2020, de 20 d'octubre, va admetre que en grans riscos les clàusules de reclamació s'incorporen vàlidament sense les formalitats de l'article 3 i són oposables a tercers.
És una asimetria incòmoda: la llei protegeix amb més força la pime que el gran compte, perquè a aquest se li presumeix capacitat de negociació. Aquesta presumpció es compleix o no, i el condicionat ho reflecteix. Per a un gran compte l'única defensa real és la negociació tècnica del condicionat abans de signar: què es declara delimitador, on cauen els sublímits, com es pacten defensa i reinstal·lació. Després del sinistre no hi ha marge.
Quan l'assegurador es retarda
El sistema de límits determina quant es paga; l'article 20 de la Llei 50/1980, què passa si es paga tard.
L'assegurador incorre en mora si no compleix la seva prestació en el termini de tres mesos des del sinistre, o si no abona l'import mínim del que pugui deure dins dels quaranta dies des de la declaració. L'interès aplicable és l'interès legal dels diners incrementat en un 50 % i, transcorreguts dos anys des de la producció del sinistre, no podrà ser inferior al 20 % anual.
Dues precisions que se citen malament sovint. La primera: aquest 20 % és un sòl que entra en joc als dos anys, no l'interès des del primer dia. La segona: no hi ha mora quan la manca de pagament obeeix a causa justificada o no imputable a l'assegurador, cosa que a la pràctica trasllada la discussió al terreny de si la controvèrsia sobre la cobertura era o no raonable.
El paper d'una corredoria independent
Dos programes amb la mateixa prima i el mateix límit general poden deixar exposicions oposades segons on caiguin els sublímits, si les despeses de defensa erosionen o no el capital i si l'agregat es reinstal·la. Cap d'aquestes tres decisions no es veu en un quadre comparatiu de preus. Com a corredoria independent inscrita al registre de la DGSFP amb la clau J0140, treballem per mandat del client: negociem el condicionat amb el mercat, no només l'import, i en el sinistre representem l'empresa davant l'asseguradora.
El sublímit patronal és l'exemple canònic de xifra heretada que ningú no va revisar, i el tractem a què cobreix la responsabilitat civil patronal. Per partir del mapa complet abans de baixar als números, a tipus de responsabilitat civil d'una empresa expliquem com encaixen les modalitats, i la fitxa de responsabilitat civil resumeix l'abast de la cobertura.
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre el límit per sinistre i l'agregat anual? El primer és el sostre de cada sinistre, d'acord amb l'article 27 de la Llei de contracte d'assegurança; el segon és el sostre conjunt de tots els sinistres del període. «Un milió per sinistre i dos milions en agregat anual» no significa dos milions disponibles sempre: significa dos milions per a tot l'any.
Què és un sublímit i per què importa? És un sostre inferior aplicable a una garantia concreta o a cada víctima. Importa perquè és la xifra que fixa l'exposició real en aquell tipus de reclamació; el límit general resulta irrellevant quan la garantia afectada té sublímit propi.
L'asseguradora em pot oposar la franquícia? La franquícia desplega els seus efectes amb plenitud entre assegurat i assegurador. Davant del tercer que exercita l'acció directa, la seva oposabilitat és discutida i depèn de la configuració de la pòlissa i del ram; en l'assegurança obligatòria d'automòbils no és oposable. El límit de la suma assegurada, en canvi, sí que ho és.
Les despeses de defensa consumeixen el límit? Depèn del que s'hagi pactat. L'article 74 de la Llei de contracte d'assegurança posa la direcció jurídica i les despeses a càrrec de l'assegurador llevat de pacte en contra, però el condicionat decideix si aquestes despeses erosionen el capital o van en addició a aquest.
Em protegeix l'article 3 si la meva empresa és un gran compte? No necessàriament. El paràgraf segon de l'article 44 exclou els contractes per grans riscos del caràcter imperatiu de la llei, de manera que no operen les formalitats de l'article 3. La protecció és en la negociació prèvia del condicionat, no en la llei.
Fonts i normativa
- Llei 50/1980, de 8 d'octubre, de contracte d'assegurança: article 2 (caràcter imperatiu), article 3 (clàusules limitatives), article 20 (mora de l'assegurador), article 27 (suma assegurada), article 44, paràgraf segon (grans riscos), article 74 (direcció jurídica i despeses de defensa) i article 76 (acció directa del perjudicat).
- Llei 20/2015, d'ordenació, supervisió i solvència de les entitats asseguradores i reasseguradores, article 11 (delimitació dels grans riscos).
- Reial decret 1027/2007, Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques als Edificis, article 37 c) (garantia mínima de responsabilitat civil de les empreses instal·ladores i mantenidores).
- STS (Sala 1a) 1581/2025, de 5 de novembre (sublímit per víctima com a clàusula limitativa).
- STS (Sala 1a) 57/2024, de 18 de gener (oposabilitat de la suma assegurada al perjudicat).
- STS (Sala 1a) 545/2020, de 20 d'octubre (grans riscos i formalitats de l'article 3).
- STS (Sala 1a, Ple) 853/2006, d'11 de setembre (distinció entre clàusules delimitadores i limitatives).
Aquesta informació és orientativa i no constitueix assessorament vinculant. Les cobertures, límits i exclusions es regeixen en tot cas per les condicions particulars de cada pòlissa. New Brokers Correduría de Seguros, S.L., inscrita al registre de la DGSFP amb la clau J0140.
