En resum. La responsabilitat civil creuada no és una figura de l'ordenament espanyol, sinó una clàusula contractual d'origen anglosaxó que resol un problema molt concret. L'article 73 de la Llei de contracte d'assegurança cobreix l'obligació d'indemnitzar «un tercer», i els assegurats d'una mateixa pòlissa no són tercers entre si: el dany que una empresa causa a una altra en queda fora. La clàusula creuada els atribueix recíprocament aquesta condició. El que no fa és multiplicar el límit: llevat de pacte exprés, tots els assegurats comparteixen el mateix capital.
El cost mitjà del sinistre en la modalitat de construcció arriba als 75.117 euros, la xifra més alta de l'univers industrial recollit per UNESPA en la seva estadística de sinistres industrials del període d'agost de 2024 a juliol de 2025. És també l'escenari en què més empreses diferents comparteixen alhora un mateix emplaçament, un mateix risc i, molt sovint, una mateixa pòlissa.
I aquí apareix una paradoxa que gairebé ningú no explica: en una obra hi pot haver vuit empreses i cap tercer.
Què és la responsabilitat civil creuada?
Segons la fitxa divulgativa d'Estamos Seguros, la iniciativa d'UNESPA, la responsabilitat civil creuada és la que resulta per a l'empresari dels danys corporals o materials soferts per empleats dels seus contractistes i subcontractistes, i per ella «s'estableix la condició de tercers civilment responsables entre si, per a tots i cadascun dels contractistes i subcontractistes implicats en la mateixa execució d'obra o de treballs».
Convé retenir la formulació completa, perquè la versió abreujada que circula —«cobreix els treballadors subcontractats»— desdibuixa l'essencial. El que la clàusula fa no és afegir un col·lectiu de persones protegides: és modificar la posició jurídica dels assegurats entre si dins del contracte.
I aquí ve l'advertiment que ordena tota la resta: la responsabilitat civil creuada no és una figura legal. No existeix en el dret espanyol cap norma que la reguli, la defineixi ni l'esmenti. És una clàusula contractual, heretada de la pràctica anglosaxona de la cross liability, l'abast de la qual depèn íntegrament de com estigui redactada en el condicionat. No hi ha, per tant, un contingut mínim garantit per llei al qual acudir quan la redacció és escarida.
El problema que resol: qui és «tercer» en l'article 73
El punt de partida és l'article 73, paràgraf primer, de la Llei 50/1980, de contracte d'assegurança. Defineix l'assegurança de responsabilitat civil com aquella per la qual l'assegurador s'obliga a cobrir el risc del naixement a càrrec de l'assegurat de l'obligació d'indemnitzar un tercer pels danys i perjudicis causats per un fet previst en el contracte.
L'expressió «un tercer» no és retòrica: és el perímetre del contracte. Si el perjudicat no és tercer respecte de l'assegurat, no hi ha risc assegurat que cobrir.
Traslladi ara això a una pòlissa amb diversos assegurats. L'empresa A i l'empresa B figuren totes dues com a assegurades en el mateix contracte. L'empresa A danya una instal·lació de l'empresa B. És B un tercer? Dins d'aquella pòlissa, no ho és: forma part del cercle assegurat. El dany es produeix, la responsabilitat civil d'A davant de B existeix d'acord amb l'article 1902 del Codi civil, però cau fora de l'àmbit de l'assegurança. Sovint la pòlissa ho reforça, a més, amb una exclusió expressa dels danys entre assegurats.
La clàusula de responsabilitat civil creuada resol exactament això, i ho resol per l'única via possible: contractualment. Estableix que, als efectes del contracte, cada assegurat tindrà la consideració de tercer respecte dels altres, com si cadascun disposés d'una pòlissa independent. No canvia la llei; canvia el perímetre pactat.
Sap si la pòlissa de la seva obra o de la seva planta reconeix com a tercers els assegurats entre si? Sol·liciti una revisió del seu programa.
La UTE, el cas d'ús natural
La unió temporal d'empreses (UTE) és l'escenari on el problema apareix amb més nitidesa, per dues raons que convé citar amb precisió.
La primera: la UTE no té personalitat jurídica pròpia. Ho estableix l'article 7, apartat Dos, de la Llei 18/1982, sobre règim fiscal d'agrupacions i unions temporals d'empreses. No és una societat que pugui ser assegurada com a subjecte autònom amb els seus socis a fora; el contracte d'assegurança acaba integrant com a assegurats la mateixa UTE i les empreses que la componen.
La segona: l'escriptura de constitució ha de fer constar que la responsabilitat davant de tercers pels actes i operacions en benefici del comú serà en tot cas solidària i il·limitada per als seus membres, d'acord amb l'article 8, lletra e, apartat vuitè, d'aquesta mateixa llei. Val la pena subratllar la ubicació exacta de cada regla, perquè bona part de la divulgació del sector atribueix totes dues a l'article 7: la manca de personalitat jurídica és l'article 7.Dos; la previsió de solidaritat il·limitada és l'article 8, lletra e, apartat vuitè.
El resultat pràctic és una pòlissa única amb diversos assegurats solidàriament responsables cap a fora i sense condició de tercers cap endins. Sense clàusula creuada, el dany que una empresa membre causa a una altra —o als treballadors d'una altra— no és un dany a tercer.
El mateix raonament s'aplica a dos supòsits més, freqüents en gran compte: els grups d'empreses amb pòlissa única, on les filials figuren com a assegurades i els sinistres intragrup queden en la mateixa situació, i les plantes industrials amb contractes permanents incorporades al programa del titular. En obra, a més, l'articulació amb el tot risc construcció té les seves pròpies regles de repartiment, que tractem a l'assegurança en obra: TRC i RC, dues cobertures que no se solapen.
Creuada, patronal i subsidiària: tres garanties diferents
És la confusió dominant del sector i mereix veure's en paral·lel. Les tres poden conviure en la mateixa pòlissa, cadascuna amb el seu sublímit, i cap no substitueix les altres.
| Garantia | De què respon | Davant de qui | Naturalesa |
|---|---|---|---|
| RC creuada | Danys que un assegurat causa a un altre assegurat de la mateixa pòlissa, inclosos els soferts pel personal d'aquest | Entre coassegurats: contractistes, subcontractistes, membres d'una UTE o filials d'un grup | Clàusula contractual. No hi ha cap norma que la reguli; el seu abast depèn del condicionat |
| RC patronal | Indemnització civil al treballador propi de l'assegurat per accident laboral, per damunt de les prestacions de la Seguretat Social | Davant de la reclamació de l'empleat de la mateixa empresa o dels seus drethavents | Garantia de pòlissa recolzada en un règim legal: articles 1902 i 1903 del Codi civil i deure de protecció de la Llei 31/1995 |
| RC subsidiària de contractistes i subcontractistes | Responsabilitat que es trasllada a l'assegurat quan el responsable directe és un altre i no pot respondre | Davant de tercers perjudicats, en defecte del responsable directe | Garantia de pòlissa sobre un mecanisme de responsabilitat de segon grau; pressuposa insolvència o incompliment de l'obligat principal |
Dues fronteres convé fixar-les expressament. La patronal cobreix la reclamació del treballador propi; la creuada opera entre empreses coassegurades, i superposar-les és l'error conceptual més estès. I la subsidiària pressuposa un ordre —primer el responsable directe, després l'assegurat—, mentre que la creuada actua de manera directa i sense cap prelació. La mecànica de la subsidiària la desenvolupem a responsabilitat civil subsidiària de contractistes i subcontractistes.
El que la clàusula creuada no fa
Tres matisos que canvien completament la lectura d'un condicionat.
No multiplica la suma assegurada. L'article 27 de la Llei de contracte d'assegurança estableix que la suma assegurada representa el límit màxim de la indemnització a pagar per l'assegurador en cada sinistre. La clàusula creuada tracta cada assegurat com a tercer, però, llevat de pacte exprés, tots comparteixen el mateix capital. Si en una obra tres empreses coassegurades es reclamen entre si per un mateix fet, no hi ha tres límits: n'hi ha un.
Sol ser garantia opcional i sublimitada. No ve de sèrie en la majoria de programes i, quan s'incorpora, és freqüent que ho faci amb un sublímit inferior al límit general de la pòlissa. Aquest sublímit, i no el límit general, és el que mesura l'exposició real en un sinistre entre assegurats, segons les condicions particulars de cada contracte.
S'ha de revisar juntament amb la renúncia a la subrogació. És la seva peça complementària. L'article 43 de la Llei de contracte d'assegurança regula la subrogació de l'assegurador que paga i precisa que la limitació d'aquest dret decau quan la responsabilitat està emparada per un contracte d'assegurança, cas en què la subrogació queda limitada d'acord amb els termes d'aquest contracte. Sense una renúncia expressa a la subrogació entre coassegurats, l'efecte útil de la clàusula creuada pot quedar en gran mesura neutralitzat: l'assegurador indemnitza un assegurat i repeteix després contra un altre.
Queda una qüestió oberta que convé tractar amb honestedat. Quan la pòlissa exclou els danys entre assegurats, és aquesta exclusió una clàusula limitativa —subjecta a les exigències de destacat i acceptació per escrit de l'article 3 de la Llei de contracte d'assegurança— o merament delimitadora? La doctrina general la va fixar el Tribunal Suprem en la sentència de la Sala Primera, en Ple, 853/2006, d'11 de setembre: delimitadora és la que concreta quin risc es cobreix, en quina quantia, durant quin termini i en quin àmbit; limitativa, la que restringeix o condiciona el dret de l'assegurat un cop produït el risc. Aplicada a aquesta clàusula en particular, la qualificació depèn de la redacció concreta i no hi ha jurisprudència verificada específica sobre aquest punt. La conclusió operativa és sòbria: no confiï la cobertura a una discussió posterior sobre la naturalesa de la clàusula; revisi el condicionat abans de signar.
Aquest consell esdevé imperatiu en gran compte. L'article 44, paràgraf segon, de la Llei de contracte d'assegurança exclou els contractes per grans riscos del mandat de l'article 2, de manera que la llei deixa de ser imperativa i les formalitats protectores de l'article 3 no operen. A un gran compte, la llei no el rescata d'un condicionat mal negociat. Només ho fa la negociació prèvia.
Revisem el condicionat, no només el preu, abans que l'obra comenci. Parli amb nosaltres.
El paper d'una corredoria independent
Quan una cobertura no té contingut legal mínim, tot el valor és a la redacció. Dues pòlisses amb la mateixa prima, el mateix límit i la mateixa denominació de garantia poden donar resultats oposats davant d'un dany entre coassegurats, segons com es defineixi el terme «tercer», si el sublímit és únic o per assegurat i si hi ha renúncia a la subrogació. Com a corredoria independent inscrita al registre de la DGSFP amb la clau J0140, treballem per mandat del client: negociem aquest text amb accés a tot el mercat i, en el sinistre, defensem la posició de l'empresa davant l'asseguradora.
Si vol situar aquesta clàusula dins del quadre complet d'exposicions de la seva companyia, a tipus de responsabilitat civil d'una empresa ordenem les modalitats i les seves fronteres, i a la fitxa de responsabilitat civil corporativa detallem com estructurem el programa.
Preguntes freqüents
Què és la responsabilitat civil creuada? És la clàusula per la qual, dins d'una mateixa pòlissa amb diversos assegurats, s'estableix la condició de tercers civilment responsables entre si per a tots i cadascun d'ells, en la formulació de la fitxa divulgativa d'Estamos Seguros (UNESPA). No és una figura legal: el seu abast depèn del condicionat.
Per què no n'hi ha prou amb la pòlissa de responsabilitat civil si hi ha diverses empreses? Perquè l'article 73 de la Llei de contracte d'assegurança cobreix l'obligació d'indemnitzar un tercer, i els assegurats d'una mateixa pòlissa no són tercers entre si. El dany d'un a un altre queda, en principi, fora del contracte.
Què passa en una unió temporal d'empreses? La UTE no té personalitat jurídica pròpia (article 7, apartat Dos, de la Llei 18/1982) i la seva escriptura de constitució ha de fer constar que la responsabilitat davant de tercers pels actes i operacions en benefici del comú serà en tot cas solidària i il·limitada per als seus membres (article 8, lletra e, apartat vuitè). D'aquí la pòlissa única i la necessitat de la clàusula.
En què es diferencia la creuada de la subsidiària? La subsidiària pressuposa que el responsable directe és un altre i que no pot respondre. La creuada opera de manera directa entre assegurats de la mateixa pòlissa, sense ordre de prelació.
Augmenta el límit de la pòlissa? No, llevat de pacte exprés. L'article 27 de la Llei de contracte d'assegurança fixa la suma assegurada com a límit màxim per sinistre, i els assegurats comparteixen aquest capital. A més, la garantia sol anar sublimitada.
Fonts i normativa
- Llei 50/1980, de contracte d'assegurança, articles 3 (clàusules limitatives), 27 (suma assegurada), 43 (subrogació), 44, paràgraf segon (grans riscos) i 73, paràgraf primer (concepte de l'assegurança de responsabilitat civil).
- Llei 18/1982, sobre règim fiscal d'agrupacions i unions temporals d'empreses, article 7, apartat Dos (manca de personalitat jurídica) i article 8, lletra e, apartat vuitè (menció que l'escriptura ha de fer constar sobre la responsabilitat solidària i il·limitada davant de tercers).
- Codi civil, article 1902.
- Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals (deure de protecció, citat a efectes de comparació amb la garantia patronal).
- Tribunal Suprem, Sala Primera, Ple, sentència 853/2006, d'11 de setembre (distinció entre clàusules delimitadores i limitatives).
- UNESPA, fitxa divulgativa d'Estamos Seguros sobre responsabilitat civil creuada.
- UNESPA, estadística de sinistres industrials, agost 2024 – juliol 2025 (cost mitjà del sinistre en la modalitat de construcció).
Aquesta informació és orientativa i no constitueix assessorament vinculant. Les cobertures, límits i exclusions es regeixen en tot cas per les condicions particulars de cada pòlissa. New Brokers Correduría de Seguros, S.L., inscrita en el registre de la DGSFP amb la clau J0140.
