La responsabilitat mediambiental no encaixa en la lògica de la resta del programa, i confondre-les és
el que deixa moltes empreses descobertes. En responsabilitat civil hi ha un perjudicat que reclama i
una asseguradora que indemnitza. Aquí hi ha un operador obligat a reparar: a tornar els recursos
naturals a l'estat en què eren, amb mesures primàries, complementàries i compensatòries, encara que
ningú no reclami res.
Aquesta obligació no es mesura pel valor del bé afectat sinó pel cost de les obres necessàries per
restituir-lo, i és justament la que les pòlisses de responsabilitat civil general exclouen.
L'obligació és de garantia, no d'assegurança
La Llei 26/2007, de responsabilitat mediambiental,
estableix al seu article 24 que els operadors de les activitats incloses al seu Annex III han de
disposar d'una garantia financera que els permeti fer front a la responsabilitat mediambiental
inherent a la seva activitat. Aquesta garantia pot ser una pòlissa, un aval o una reserva tècnica, i
la seva quantia mínima la determina l'autoritat competent segons la intensitat i extensió del dany que
l'activitat pugui causar.
L'article 28 és el que convé llegir abans de cotitzar res, perquè enumera les exempcions:
- Els operadors les activitats dels quals puguin ocasionar danys la reparació dels quals s'avaluï en
menys de 300.000 euros.
- Els situats entre 300.000 i 2.000.000 d'euros que acreditin, mitjançant certificat d'organisme
independent, la seva adhesió permanent i continuada al sistema comunitari de gestió i auditoria
mediambientals (EMAS) o a la norma UNE-EN ISO 14001 vigent.
- L'ús de determinats productes fitosanitaris i biocides amb finalitats agropecuàries i forestals.
- Les activitats que s'estableixin reglamentàriament pel seu escàs potencial de dany.
Comprovar en quin d'aquests supòsits és la instal·lació és la primera feina, i sovint canvia del tot
la conversa.
On s'obren els buits
El primer és la data d'inici del dany. En contaminació gradual gairebé mai no és clara, i d'ella
depèn quina pòlissa respon. Sense cobertura de condicions preexistents ni estudi previ de
l'emplaçament, una troballa en una due diligence acaba negociant-se en el preu de l'operació.
El segon és l'abast de la reparació. Moltes empreses assumeixen que l'exposició és el valor del
terreny, i no ho és: és el cost de les mesures de restitució, que pot multiplicar-lo.
El tercer són les despeses d'evitació. La llei obliga a adoptar mesures urgents davant d'un dany
imminent, abans fins i tot que el dany existeixi. Aquest desemborsament és immediat i no totes les
pòlisses el cobreixen amb la mateixa folgança.
Per què a través d'una corredoria
Com a corredoria inscrita al registre de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones amb la
clau J0140, New Brokers treballa per mandat del client, no per compte de cap asseguradora.
En aquesta línia la feina comença per una pregunta que no és d'assegurances: si l'activitat és o no a
l'Annex III i si li arriba alguna exempció. Resoldre-la bé evita contractar de més i, sobretot, evita
descobrir tard una obligació que és autònoma i anterior a qualsevol sinistre. A partir d'aquí, és un
mercat amb capacitat limitada on la informació tècnica que s'hi porta —caracterització del sòl,
inventari de substàncies, distància a lleres— pesa tant com el risc mateix.