El que defineix el risc del sector no és l'incendi d'una botiga, que és el que primer ve al cap. És
que una empresa que no fabrica res pot acabar responent com si ho hagués fabricat.
Tres mesos per dir qui ho va fer
L'article 138.2 del text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors
ho diu sense embuts: si el productor no es pot identificar, es considera productor el proveïdor,
llevat que dins del termini de tres mesos indiqui al perjudicat qui va fabricar el producte o qui
l'hi va subministrar a ell. I la mateixa regla s'aplica al producte importat que no porta el nom de
l'importador, encara que hi figuri el del fabricant.
La conseqüència operativa és poc intuïtiva: la primera defensa d'un distribuïdor no és a la pòlissa,
és a l'arxiu de compres. Si la traçabilitat permet assenyalar el fabricant dins del termini, la
posició jurídica canvia del tot.
El que la llei deixa fora a propòsit
Dues regles de quantia convé tenir presents. L'article 141 dedueix una franquícia de 500 euros
de la indemnització dels danys materials i topa en 63.106.270,96 euros la responsabilitat global
per mort i lesions de productes idèntics amb el mateix defecte.
I l'article 142 exclou els danys en el mateix producte. Per això el cost d'una retirada del
mercat —localitzar, retirar i reposar— no viatja amb la responsabilitat civil per producte: és una
garantia a part. El desenvolupament és a
la fitxa de responsabilitat civil.
Dos rellotges diferents
L'acció prescriu als tres anys des que es va patir el perjudici (article 143), però els drets
s'extingeixen als deu des que el producte concret es va posar en circulació (article 144). Són
terminis que corren en paral·lel i que expliquen per què una pòlissa per reclamació necessita mirar
força enrere en aquest sector.
Per què a través d'una corredoria
Com a corredoria inscrita al registre de la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions amb la
clau J0140, New Brokers treballa per mandat del client, no per compte de cap asseguradora.
En distribució la feina tècnica és delimitar tres coses que les pòlisses tracten per separat i el
negoci viu juntes: quin producte està cobert i sota quina marca, on acaba la mercaderia en trànsit i
comença l'existència a la botiga, i què passa amb la retirada. Revisar-ho juntament amb els contractes
de subministrament —on es pacta qui respon de què davant el proveïdor— és el que evita descobrir el
forat amb el lot ja al carrer.