Aval bancari: què és, tipus, cost i efecte a la CIRBE

En resum.

• Un aval bancari és una fiança: l'entitat (avalista) s'obliga a pagar o complir per la seva empresa (avalada) davant d'un tercer (beneficiari) si aquesta no ho fa (Codi Civil, art. 1822). Si garanteix un contracte mercantil, és afiançament mercantil i ha de constar per escrit (Codi de Comerç, arts. 439-440).
• El que en defineix la força és la clàusula: un aval solidari, amb renúncia al benefici d'excussió i pagador al primer requeriment —el que exigeix l'Administració (RGLCAP, art. 56)— es paga sense que el beneficiari s'hagi d'adreçar abans contra vostè. Després, el banc li reclama el que ha pagat més interessos i despeses (CC art. 1838).
• Té dos costos: les comissions i el risc que ocupa. Els avals prestats per entitats de crèdit es declaren a la CIRBE del Banc d'Espanya a nom de l'empresa avalada (Circular 1/2013, norma 3a) i consumeixen la seva línia de risc mentre són vius, encara que no s'executin mai.

Un aval bancari no li costa només la comissió: mentre continua viu, figura com a risc de la seva empresa a la CIRBE i ocupa la mateixa línia amb què finança el circulant. És l'efecte que no apareix al contracte de licitació ni a la tarifa del banc, i el que més pesa quan l'empresa acumula garanties d'obra, de subministrament o d'avançament.

En aquesta guia li expliquem què és jurídicament un aval bancari, com funciona entre les tres parts, quins tipus n'hi ha, quant costa, com afecta el seu risc bancari, com es cancel·la i quines alternatives admet la normativa. És la base per entendre la resta d'avals i fiances que una empresa mitjana o gran gestiona cada dia.

Què és un aval bancari?

Un aval bancari és una fiança prestada per una entitat de crèdit: el banc s'obliga a pagar o complir davant d'un tercer (el beneficiari) en cas que la seva empresa no ho faci. És una garantia personal, documentada per escrit i normalment retribuïda, que dona suport a un deute de diners o al compliment d'un contracte.

El punt de partida és l'article 1822 del Codi Civil, que defineix la fiança com l'obligació de pagar o complir per un tercer en cas que aquest no ho faci. L'article 1823 admet que la fiança sigui gratuïta o onerosa, i aquesta segona és la de l'aval bancari: l'entitat cobra per prestar-la.

Quan l'aval garanteix un contracte mercantil —el cas habitual a l'empresa—, entra en joc el Codi de Comerç. El seu article 439 qualifica de mercantil tot afiançament que asseguri un contracte mercantil, encara que el fiador no sigui comerciant. L'article 440 exigeix que consti per escrit: sense aquest requisit, no té valor ni efecte. I l'article 441 el declara gratuït llevat de pacte en contra: la comissió del banc existeix perquè es pacta expressament.

Dos límits del Codi Civil emmarquen qualsevol aval:

• El fiador no es pot obligar a més que el deutor principal (art. 1826). L'aval no amplia el deute de la seva empresa; el garanteix.
• La fiança es pot prestar per deutes futurs l'import dels quals encara no es coneix, tot i que no es pot reclamar al fiador fins que el deute sigui líquid (art. 1825). En aquesta possibilitat es recolzen les línies d'avals.

Com funciona un aval bancari? Les tres parts

Tot aval bancari reuneix tres parts:

• Ordenant o avalat: la seva empresa, que és l'obligada principal i qui sol·licita l'aval.
• Avalista: l'entitat que presta la garantia.
• Beneficiari: qui rep el document i el pot reclamar. Una administració contractant, un client privat, un arrendador, la Duana o la Hisenda pública.

La seqüència habitual és aquesta: la seva empresa sol·licita l'aval; l'entitat n'analitza el risc; se signa un contracte d'afiançament o una pòlissa de línia d'avals, que sol incloure contragaranties; l'entitat emet el document a favor del beneficiari; l'aval resta vigent el temps pactat; i acaba d'una de dues maneres, cancel·lat o executat.

Si el beneficiari l'executa, el banc paga i després repeteix contra la seva empresa. L'article 1838 del Codi Civil fixa què li pot reclamar: la quantitat total del deute, els interessos legals des que li fa saber el pagament, les despeses ocasionades i, quan escaiguin, els danys i perjudicis. A més, el banc se subroga en els drets que el creditor tenia contra la seva empresa (art. 1839). A tot això s'hi afegeix el que estableixi la pòlissa de la línia. A l'assegurança de caució la mecànica és diferent, i l'expliquem a execució de l'assegurança de caució.

Exemple il·lustratiu (xifres inventades, només per mostrar la mecànica): una empresa industrial signa un contracte de subministrament i el client li avança 300.000 euros per a la compra de materials. Com a condició, li exigeix un aval per aquest import, que el banc emet amb càrrec a la línia d'avals de l'empresa. Si l'empresa lliura, el client retorna l'original i l'aval es cancel·la. Si no lliura i el client el reclama, el banc li paga els 300.000 euros i en carrega l'import a l'empresa, més interessos i despeses. Durant tota la vigència, aquests 300.000 euros figuren com a risc de l'empresa, tant si l'aval s'executa com si no.

Tipus d'aval bancari

No hi ha una classificació legal tancada. A la pràctica, els avals es distingeixen per tres criteris: la força de la clàusula, allò que garanteixen i davant de qui es presenten.

Aval solidari i benefici d'excussió

La regla general del Codi Civil protegeix el fiador: no se'l pot obligar a pagar sense que abans s'hagi fet excussió de tots els béns del deutor (art. 1830). És a dir, el creditor ha d'intentar cobrar primer de la seva empresa.

Aquesta protecció desapareix en dos supòsits que són la norma en l'aval bancari: quan el fiador hi renuncia expressament i quan s'obliga solidàriament amb el deutor (art. 1831). En l'aval solidari, el creditor es pot adreçar contra qualsevol dels obligats, o contra tots alhora (arts. 1822 i 1144). A la pràctica, el beneficiari pot reclamar directament al banc.

L'aval que exigeix l'Administració fa un pas més: a més de solidari i amb renúncia a l'excussió, és pagador al primer requeriment de la Caixa General de Dipòsits o de l'establiment públic equivalent, segons l'article 56.1.a) del Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques (RGLCAP). A la pràctica, l'entitat paga quan se li requereix, sense discutir abans el fons de l'incompliment. Què suposa una garantia a primer requeriment en el moment de la seva execució ho desenvolupem a part.

Aval econòmic (financer) i aval tècnic

És la distinció més utilitzada en l'operativa bancària, i convé saber que és terminologia de mercat, no legal:

• L'aval econòmic o financer garanteix un deute de diners: un ajornament de pagament, un préstec concedit per una altra entitat, el pagament a un proveïdor.
• L'aval tècnic garanteix el compliment d'una obligació de fer: presentar-se a una licitació, executar un contracte, aplicar correctament un avançament, respondre del bon funcionament d'allò lliurat.

La normativa del Banc d'Espanya recull una distinció paral·lela: la Circular 1/2013 diferencia, a efectes de declaració, les garanties financeres dels avals i caucions no financers. Per a la seva empresa, tots dos es declaren com a risc.

Pel beneficiari

• Davant l'Administració: la garantia definitiva dels contractes públics (art. 108.1.b de la Llei de contractes del sector públic) i, quan s'exigeix de manera excepcional, la provisional (art. 106.2, que es remet a les formes de l'art. 108.1).
• Davant de clients privats: devolució d'avançaments, bona fi de l'obra o del subministrament, substitució de retencions en el preu.
• Davant d'arrendadors de locals, oficines i naus, com a garantia del contracte d'arrendament.
• Davant la Duana o la Hisenda, en els tràmits en què l'Administració tributària o duanera exigeix garantia.

Quines garanties es demanen amb més freqüència segons l'activitat ho recollim a garanties obligatòries per sector.

Qui pot emetre un aval vàlid davant l'Administració?

No tots els avals serveixen en la contractació pública. L'article 108.1.b) de la Llei 9/2017, de contractes del sector públic (LCSP), admet l'aval prestat per bancs, caixes d'estalvis, cooperatives de crèdit, establiments financers de crèdit i societats de garantia recíproca autoritzats per operar a Espanya i, quan es tracta de la garantia definitiva, n'exigeix el dipòsit a la Caixa General de Dipòsits o a l'establiment públic equivalent de la comunitat autònoma o l'entitat local contractant. L'aval d'una garantia provisional es presenta davant l'òrgan de contractació (art. 106.3.b).

El RGLCAP concreta el model en el seu article 56.1:

• Solidari respecte a l'obligat principal.
• Amb renúncia expressa al benefici d'excussió.
• Pagador al primer requeriment.
• De durada indefinida: resta vigent fins que l'òrgan a favor del qual es va constituir declari extingida l'obligació garantida i cancel·li l'aval.

L'article 56.2 exigeix, a més, que l'entitat avalista no estigui en mora amb l'Administració contractant: aquesta pot refusar avals d'entitats que mantinguin impagats avals ja executats trenta dies naturals després del primer requeriment de pagament. També exigeix que l'entitat no estigui en suspensió de pagaments o fallida i que tingui vigent la seva autorització.

L'assegurança de caució no és un tipus d'aval: és una forma diferent de garantia, prevista a l'article 108.1.c) de la mateixa llei.

Quant costa un aval bancari?

No hi ha una tarifa pública: el cost d'un aval es pacta amb cada entitat (recordi que l'afiançament mercantil és gratuït llevat de pacte, art. 441 del Codi de Comerç) i depèn de la seva anàlisi de solvència. L'estructura habitual combina:

• Una comissió d'estudi o d'obertura, en concedir l'aval o la línia.
• Una comissió de risc periòdica sobre l'import viu, amb la periodicitat que fixa el contracte.
• Despeses de formalització del contracte d'aval o de la pòlissa de la línia.
• De vegades, contragaranties: pignoració de dipòsits o garanties personals dels socis o del grup.

A això s'hi sumen dos costos que no apareixen a la tarifa. El primer és l'ocupació de línia, que tractem a l'apartat següent. El segon és la durada real: un aval de durada indefinida, com el que es presta davant l'Administració, continua meritant comissió fins que se'n retorna l'original o el beneficiari n'autoritza la cancel·lació, encara que el contracte que garantia hagi acabat fa mesos.

Línia d'avals, risc bancari i CIRBE

Les empreses que avalen sovint no demanen cada aval per separat: treballen amb una línia d'avals o una pòlissa de risc multiús, que fixa un límit màxim d'avals vius. Cada emissió en resta disponible; cada cancel·lació l'allibera.

Aquesta línia es veu des de fora. La Central d'Informació de Riscos (CIRBE) és un servei públic gestionat pel Banc d'Espanya que recull de les entitats declarants les dades sobre riscos de crèdit (Llei 44/2002, art. 59). Són declarants, entre d'altres, les entitats de crèdit, els establiments financers de crèdit, les societats de garantia recíproca i de reafiançament, SAECA, la Sareb i els prestadors immobiliaris (Llei 44/2002, art. 60.1; Circular 1/2013, norma 1a). Les asseguradores no figuren entre les entitats declarants.

La Circular 1/2013 del Banc d'Espanya concreta què es declara:

• Els avals prestats són risc declarable. Els que garanteixen un deute de diners es declaren com a garanties financeres, i la resta d'avals i caucions com a altres compromisos amb risc de crèdit, on s'inclou també el disponible de les línies d'avals (norma 2a.1, lletres c i e).
• El titular de risc directe és la persona per la qual respon l'entitat, és a dir, la seva empresa (norma 3a.4.h).

La conseqüència pràctica és directa: quan una altra entitat estudiï un préstec per a la seva empresa, veurà aquests avals com a risc assumit, encara que no se n'hagi executat mai cap. La seva empresa té dret a accedir a les dades que la CIRBE registra al seu nom (Llei 44/2002, art. 65; Circular 1/2013, norma 19a).

L'aval d'una societat de garantia recíproca també computa, perquè les SGR són entitats declarants: no allibera CIRBE. Com canvia aquest efecte si la garantia es presta amb una assegurança ho analitzem a aval bancari vs. assegurança de caució.

Els seus avals vius ocupen la línia que necessita per al circulant? Revisem el seu programa de garanties.

Venciment i cancel·lació de l'aval

Un aval pot tenir data certa de venciment o ser de durada indefinida, com el que exigeix l'Administració (RGLCAP, art. 56.1). Aquesta diferència condiciona com es cancel·la.

A la pràctica, la cancel·lació exigeix la devolució del document original a l'entitat o una declaració del beneficiari que alliberi el banc. En els contractes públics, arriba després de l'acord de devolució de la garantia previst a l'article 111 de la LCSP; els terminis i el procediment els detallem a l'article sobre la garantia definitiva.

El risc freqüent són els avals oblidats: contractes acabats l'aval dels quals no es va recuperar mai i que continuen a la CIRBE i meritant comissió. La mesura operativa més rendible és mantenir un inventari de garanties vives amb import, beneficiari, venciment i estat de la devolució, i perseguir cada cancel·lació.

Alternatives a l'aval bancari

La mateixa LCSP enumera les formes de constituir la garantia en la contractació pública, i diverses tenen equivalent en la contractació privada:

• Efectiu o valors de deute públic dipositats (art. 108.1.a).
• Retenció en el preu, quan el plec ho preveu (art. 108.2).
• Aval d'una societat de garantia recíproca (art. 108.1.b).
• Assegurança de caució (art. 108.1.c), el contracte pel qual l'assegurador indemnitza l'assegurat a títol de rescabalament o penalitat si el prenedor incompleix les seves obligacions (Llei 50/1980, art. 68).

Quan convé cadascuna, comparades en cost, CIRBE i tramitació, ho expliquem a aval bancari vs. assegurança de caució.

L'ajudem a decidir quines garanties mantenir al banc i quines traslladar al mercat assegurador. Parlem-ne.

El paper d'una corredoria independent

New Brokers no emet avals bancaris: és una corredoria d'assegurances. El que sí que fem és treballar el programa de garanties de la seva empresa en conjunt. Inventariem les garanties vives, analitzem quina part del volum té sentit mantenir al banc i quina traslladar a una línia de caució, revisem el model de garantia que exigeix el beneficiari abans que la seva empresa el signi i fem el seguiment de les cancel·lacions. Com a corredoria independent, representem la seva empresa, no l'entitat que emet la garantia. És una feina habitual en les assegurances per a empreses de construcció, on les garanties es compten per desenes.

Inventari de garanties vives, dimensionament de la línia de caució i seguiment de cancel·lacions, sense compromís. Contacti amb nosaltres.

Preguntes freqüents

Quines garanties demana el banc per concedir una línia d'avals? Depèn de cada entitat i del risc que apreciï en la seva empresa. És habitual que exigeixi contragaranties, com la pignoració de saldos o garanties personals dels socis o del grup, i la línia consumeix límit de risc bancari. Les condicions concretes les fixa el contracte amb l'entitat.

Quina diferència hi ha entre un aval econòmic i un aval tècnic? L'aval econòmic garanteix un deute de diners, com un ajornament, un préstec o el pagament a un proveïdor. El tècnic garanteix el compliment d'una obligació de fer: una licitació, l'execució d'un contracte o la correcta aplicació d'un avançament. És terminologia de mercat, no una classificació legal.

Un aval bancari apareix a la CIRBE encara que no s'executi? Sí. Es declara com a risc de l'empresa per la qual respon l'entitat des que es presta (Circular 1/2013 del Banc d'Espanya, normes 2a i 3a.4.h) i deixa de computar quan es cancel·la.

Què passa si el banc paga l'aval? Reclama a la seva empresa la quantitat pagada, els interessos legals des que li notifica el pagament, les despeses i, si escau, els danys i perjudicis (Codi Civil, art. 1838), a més del que estableixi la pòlissa de la línia d'avals.

Un aval pot tenir durada indefinida? Sí. El que es presta davant l'Administració és indefinit fins que l'òrgan a favor del qual es va constituir declari extingida l'obligació i cancel·li l'aval (RGLCAP, art. 56.1). Mentre continua viu, continua ocupant línia i meritant comissió.

Fonts i normativa

• Codi Civil (Código Civil), articles 1144, 1822, 1823, 1825, 1826, 1830, 1831, 1838 i 1839 (fiança i solidaritat). Text consolidat.
• Codi de Comerç (Código de Comercio), articles 439 a 441 (afiançament mercantil). Text consolidat.
• Llei 44/2002, de mesures de reforma del sistema financer, articles 59, 60 i 65 (Central d'Informació de Riscos).
• Ordre ECO/708/2004, que incorpora SAECA com a entitat declarant a la CIRBE.
• Circular 1/2013 del Banc d'Espanya, sobre la Central d'Informació de Riscos, normes 1a, 2a, 3a i 19a. Text consolidat.
• Llei 9/2017, de contractes del sector públic, articles 106 (garantia provisional), 108 (garanties definitives admissibles) i 111 (devolució). Text consolidat.
• Reial decret 1098/2001, Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques, article 56 (requisits de l'aval i de l'entitat avalista).
• Llei 50/1980, de contracte d'assegurança, article 68 (assegurança de caució).

Les condicions de cada aval —comissions, contragaranties, durada— les fixa el contracte amb l'entitat; i el model exigible, el beneficiari (en contractes públics, el plec i el RGLCAP). Aquesta guia descriu el marc general; l'exemple numèric és il·lustratiu i l'emissió de qualsevol garantia depèn de l'anàlisi de solvència de l'emissor. Aquesta informació és orientativa i no constitueix assessorament jurídic ni financer. New Brokers Correduría de Seguros, S.L., inscrita al registre de la DGSFP amb la clau J0140.