En resum.
- La direcció facultativa la formen el director d'obra i el director de l'execució de l'obra (arts. 12.1 i 13.1 LOE); el projectista és un altre agent (art. 10). Tots tres responen davant dels propietaris i adquirents dels danys materials de l'edifici en els terminis de l'article 17 LOE, comptats des de la recepció.
- La regla és la responsabilitat personal i individualitzada (17.2); esdevé solidària quan la causa no es pot individualitzar o hi ha concurrència de culpes sense un grau precís (17.3), o quan el projecte o la direcció es van contractar conjuntament amb diversos tècnics (17.5 i 17.7). El promotor, a més, respon sempre solidàriament amb els altres agents davant dels adquirents (17.3).
- Qui dirigeix una obra amb projecte d'altri assumeix les deficiències d'aquest projecte, amb dret de repetició (17.7), i qui signa el certificat final d'obra respon de la seva veracitat. Les accions prescriuen als dos anys des que es produeix el dany (18.1).
La responsabilitat de la direcció facultativa no s'acaba amb el certificat final d'obra: hi comença. Des de la recepció, l'arquitecte i el director de l'execució responen durant anys de danys que potser no van causar tot sols, perquè la Llei d'ordenació de l'edificació converteix la responsabilitat individual en solidària tan bon punt no es pot provar qui va fer què (art. 17.3).
Per al soci d'un estudi d'arquitectura o d'una enginyeria, i per al director tècnic d'una promotora o d'una constructora que contracta o integra la direcció facultativa de l'obra, aquesta regla canvia la pregunta. Ja no n'hi ha prou de saber què va fer bé cada tècnic: cal saber què pot acabar pagant pels altres, i amb quina cobertura.
Què és la direcció facultativa i qui la forma?
La Llei 38/1999, d'ordenació de l'edificació (LOE) defineix dos agents que formen part de la direcció facultativa. El director d'obra dirigeix el desenvolupament de l'obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i mediambientals (art. 12.1). El director d'execució de l'obra dirigeix l'execució material i controla qualitativament i quantitativament la construcció i la qualitat d'allò edificat (art. 13.1).
El projectista redacta el projecte (art. 10): no forma part de la direcció facultativa, tot i que sovint coincideix amb el director d'obra, i respon igualment per l'article 17. Totes dues direccions poden recaure en el mateix professional (12.3.g). Una persona jurídica ha de designar el tècnic amb titulació habilitant.
| Agent | Edificis del grup a) de l'art. 2.1 (residencial, administratiu, sanitari, docent, cultural, religiós) | Article |
|---|---|---|
| Projectista | Arquitecte | 10.2.a |
| Director d'obra | Arquitecte | 12.3.a |
| Director de l'execució | Arquitecte tècnic | 13.2.a |
Per als grups b) i c), la titulació del projectista i del director d'obra depèn de les especialitats i competències de cada professió (arts. 10.2.a i 12.3.a). La direcció de l'execució exigeix arquitecte tècnic en les obres del grup b) dirigides per arquitectes. En els altres casos la pot assumir, indistintament, un arquitecte, un arquitecte tècnic, un enginyer o un enginyer tècnic (art. 13.2.a).
Responsabilitat de la direcció facultativa: la regla de l'article 17 LOE
L'article 17.1 en fixa el perímetre. Els agents responen davant dels propietaris i tercers adquirents dels danys materials ocasionats a l'edifici, en terminis que es compten des de la recepció sense reserves o des de l'esmena de les reserves: deu anys per als danys estructurals i tres per als d'habitabilitat (el d'un any és només del constructor). El detall d'aquests trams és a la nostra guia sobre la responsabilitat desenal.
Dos matisos del mateix article pesen molt per a un tècnic:
- S'afegeix al contracte, no el substitueix. El 17.1 s'aplica sense perjudici de les responsabilitats contractuals de cada agent. Davant del promotor que el va contractar, el tècnic pot respondre, a més, per incompliment de l'encàrrec; la diferència entre tots dos règims l'expliquem a responsabilitat contractual i extracontractual.
- És personal i individualitzada. El 17.2 exigeix la responsabilitat a cada agent pels seus actes o omissions i pels de les persones de qui hagi de respondre d'acord amb la llei. Aquesta és la regla de partida. El problema és tot allò que la desplaça.
Quan responen els tècnics de manera solidària?
La LOE obre tres vies per les quals la responsabilitat individual d'un tècnic es converteix en solidària. Són el nucli de l'exposició real d'un arquitecte o d'un director de l'execució:
| Supòsit | Regla | Article |
|---|---|---|
| La causa del dany no es pot individualitzar, o hi ha concurrència de culpes sense que es pugui precisar el grau d'intervenció de cada agent | Responsabilitat solidària | 17.3, par. 1 |
| Projecte contractat conjuntament amb més d'un projectista | Els projectistes responen solidàriament | 17.5, par. 1 |
| Direcció d'obra contractada de manera conjunta a més d'un tècnic | Responen solidàriament, sense perjudici de la distribució que els correspongui entre ells | 17.7, par. 3 |
A més, el promotor respon en tot cas solidàriament amb els altres agents davant dels adquirents (17.3, par. 2). Aquesta regla no fa solidaris els tècnics entre ells: afegeix el promotor a la reclamació.
La conseqüència pràctica és directa: el perjudicat es pot adreçar contra qualsevol dels responsables solidaris i reclamar-li el total. El repartiment intern es resol després, per la via de la repetició, que prescriu als dos anys des de la fermesa de la sentència condemnatòria o des del pagament extrajudicial (art. 18.2).
En un plet per humitats o fissures amb diverses causes possibles, la pericial rarament separa amb nitidesa la part del projecte, la de la direcció i la de l'execució. És aquí on la solidaritat deixa de ser teoria: el tècnic amb més solvència, o amb millor assegurança, és un objectiu natural de la demanda.
La seva pòlissa cobreix la part que li pugui tocar pagar per altres agents? Sol·liciti la revisió de la seva RC professional.
Què respon el projectista
El projectista respon dels vicis o defectes del projecte. La seva obligació legal és redactar-lo d'acord amb la normativa vigent i amb allò pactat en el contracte (art. 10.2.b).
La regla més exigent és la del 17.5, paràgraf segon: quan el projectista contracta els càlculs, estudis, dictàmens o informes d'altres professionals, respon directament de la seva insuficiència, incorrecció o inexactitud, sense perjudici de repetir després contra els seus autors. El cas típic és l'estudi d'estructura o el d'instal·lacions encarregat a una enginyeria externa: davant del propietari, l'error és del projectista que el va incorporar.
Quan intervenen diversos projectistes en projectes parcials, cadascun n'assumeix la titularitat del seu (art. 10.1, par. 3), cosa que en delimita la responsabilitat. Si, en canvi, el projecte es va contractar conjuntament, regeix la solidaritat del 17.5.
Què responen el director d'obra i el director de l'execució
La responsabilitat de cada membre de la direcció facultativa neix de les seves obligacions legals. És aquí on es buscarà l'incompliment.
Les funcions del director d'obra (art. 12.3, lletres b a f) inclouen:
- verificar el replanteig i l'adequació de la fonamentació i de l'estructura projectades a les característiques geotècniques del terreny;
- resoldre les contingències de l'obra i consignar les instruccions al Llibre d'Ordres i Assistències;
- elaborar les modificacions del projecte que exigeixi la marxa de l'obra;
- subscriure l'acta de replanteig i el certificat final d'obra, i conformar les certificacions parcials i la liquidació final;
- elaborar i subscriure la documentació de l'obra executada per lliurar-la al promotor.
Les del director d'execució de l'obra (art. 13.2, lletres b a f) se centren en el control material: verificar la recepció dels productes de construcció i ordenar els assajos necessaris; dirigir l'execució material comprovant replanteigs, materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions; consignar les instruccions al Llibre d'Ordres; subscriure l'acta de replanteig i el certificat final, i elaborar les certificacions parcials i la liquidació; i col·laborar en la documentació de l'obra executada amb els resultats del control realitzat.
Dirigir una obra amb projecte d'altri
L'article 17.7, paràgraf segon, és el parany més freqüent per al director d'obra: qui accepta la direcció d'una obra el projecte de la qual no ha elaborat assumeix les responsabilitats derivades de les omissions, deficiències o imperfeccions del projecte, sense perjudici de repetir contra el projectista.
La implicació professional és clara: abans d'acceptar una direcció amb projecte d'un tercer, convé revisar-lo i documentar-ne les objeccions. Davant del propietari, el defecte del projecte d'altri passa a ser també del director.
Responsabilitat per la veracitat del certificat final (art. 17.7)
El director d'obra i el director de l'execució que subscriuen el certificat final responen de la seva veracitat i exactitud (17.7, par. 1). Aquest certificat s'adjunta a l'acta de recepció (art. 6.2), i és la recepció la que posa en marxa els terminis de responsabilitat (art. 6.5). El document i la recepció tàcita els tractem a l'article sobre l'acta de recepció d'obra.
Exoneració, prescripció i crida a altres agents
Les responsabilitats de l'article 17 no són exigibles si l'agent prova que els danys es deuen a cas fortuït, força major, acte de tercer o del mateix perjudicat (art. 17.8). La càrrega de la prova recau en qui es vol exonerar.
Les accions per exigir la responsabilitat per danys materials prescriuen als dos anys des que es produeixen els danys (art. 18.1), i les de repetició, als dos anys des de la sentència ferma o el pagament extrajudicial (18.2). L'anàlisi de la prescripció de les accions de la LOE està desenvolupada al nostre article sobre la RC d'obra.
Crida al procés
La disposició addicional setena de la LOE permet a l'agent demandat sol·licitar, dins del termini per contestar la demanda, que aquesta es notifiqui a altres agents que hagin intervingut en el procés constructiu. Si no hi compareixen, la sentència els serà oposable i executable. Per a un tècnic demandat en solitari, és l'eina per no quedar-se sol en el plet i preparar la repetició contra els altres.
Un límit que convé no perdre de vista: l'article 17 cobreix danys materials a l'edifici davant de propietaris i adquirents. Els danys a les finques confrontants durant l'obra es regeixen per un altre règim.
Si dirigeix obres amb projectes de tercers, revisem com respon la seva cobertura. Parlem del seu estudi.
Com s'assegura aquesta responsabilitat (i què no la cobreix)
El primer malentès és pensar que la desenal protegeix el tècnic. L'assegurança desenal la contracta el promotor com a prenedor (o el constructor per compte d'aquell, si així es pacta), i els assegurats són el mateix promotor i els successius adquirents (art. 19.2.a). No és una assegurança de l'arquitecte ni del director de l'execució. I l'article 18.2 preveu expressament la repetició dels asseguradors contra els agents responsables: encara que hi hagi desenal, el tècnic responsable pot acabar pagant. Ho expliquem en detall a responsabilitat desenal.
La cobertura pròpia del tècnic és la seva assegurança de responsabilitat civil professional. Com que l'exposició s'allarga anys després de la recepció, importen especialment la base de cobertura de la pòlissa, la seva retroactivitat i el període posterior al cessament d'activitat; ho desenvolupem a RC professional d'enginyeries i consultores.
Si l'encàrrec l'executa una societat professional, la societat i els professionals que hi van actuar responen solidàriament, i la societat ha d'estipular una assegurança que cobreixi aquesta responsabilitat (Llei 2/2007, art. 11.2 i 11.3). Ho tractem a assegurances per a despatxos professionals.
La LOE, en canvi, no imposa per si mateixa una assegurança obligatòria al tècnic persona física; les exigències que hi pugui haver provenen d'altres normes o de l'àmbit col·legial i convé comprovar-les en cada cas. L'abast concret de qualsevol pòlissa —retroactivitat, període posterior, sublímits i exclusions— es regeix per les condicions de la pòlissa.
El paper d'una corredoria independent
Com a corredoria independent, treballem per mandat del client, no per compte de cap asseguradora. En un estudi, una enginyeria o una direcció d'execució, això vol dir revisar que la pòlissa de cada agent empari la responsabilitat solidària i la derivada de projectes d'altri, que la retroactivitat cobreixi les obres ja rebudes i que hi hagi cobertura després del cessament. I coordinar-la amb la desenal del promotor, perquè la repetició de l'assegurador no trobi cap escletxa. Si la seva organització promou o construeix, el programa complet el tractem a assegurances per a empreses de construcció.
Analitzem sense compromís la cobertura del seu estudi o enginyeria: retroactivitat, solidaritat i coordinació amb la desenal del promotor. Parlem-ne.
Preguntes freqüents
Qui forma part de la direcció facultativa? El director d'obra i el director de l'execució de l'obra (articles 12.1 i 13.1 de la LOE). El projectista és un altre agent (article 10), tot i que sovint coincideix amb el director d'obra.
L'arquitecte respon només dels seus errors o també dels d'altres? La regla és individual (article 17.2), però la responsabilitat passa a ser solidària si la causa no es pot individualitzar o hi ha concurrència de culpes sense un grau precís (17.3), o si la direcció es va contractar conjuntament (17.7). A més, respon dels càlculs encarregats a tercers (17.5) i de les deficiències del projecte d'altri que dirigeix (17.7).
Quina responsabilitat té el director d'execució de l'obra? La derivada de les seves funcions de l'article 13.2 —recepció i assajos dels productes, control de l'execució material— i la de la veracitat i exactitud del certificat final d'obra que subscriu (17.7).
Un tècnic es pot alliberar de respondre? Sí, si prova que el dany es deu a cas fortuït, força major, acte de tercer o del mateix perjudicat (article 17.8). A més, l'acció prescriu als dos anys des que es produeix el dany (article 18.1).
Si em demanden, puc fer intervenir en el plet altres agents? Sí. La disposició addicional setena de la LOE permet sol·licitar, dins del termini per contestar la demanda, que es notifiqui a altres agents que van intervenir en el procés constructiu. Si no hi compareixen, la sentència els serà oposable i executable.
Fonts i normativa
- Llei 38/1999, de 5 de novembre,
d'ordenació de l'edificació (Ley de Ordenación de la Edificación; text consolidat, consultat el
12-10-2026):
- article 2 (àmbit i grups d'ús);
- article 6 (recepció de l'obra);
- article 10 (projectista);
- article 12 (director d'obra);
- article 13 (director de l'execució de l'obra);
- article 17, apartats 1, 2, 3, 5, 7 i 8 (responsabilitat civil dels agents);
- article 18 (terminis de prescripció);
- article 19, apartat 2.a (prenedor i assegurats de les garanties);
- disposició addicional setena (notificació de la demanda a altres agents).
- Llei 2/2007, de 15 de març, de societats professionals (Ley de sociedades profesionales), article 11 (responsabilitat patrimonial i assegurança).
El repartiment concret de responsabilitats el determinen els tribunals cas per cas, amb el contracte de cada agent i la prova pericial; aquesta guia descriu el marc legal de la LOE. Aquesta informació és orientativa i no constitueix assessorament jurídic ni vinculant. Les cobertures, límits i exclusions es regeixen en tot cas per les condicions particulars de cada pòlissa; no es garanteix cap cobertura ni cap cost. New Brokers Correduría de Seguros, S.L., inscrita al registre de la DGSFP amb la clau J0140.
