L'únic sector on l'assegurança no és una decisió de gestió sinó, en bona part, un requisit per exercir: la llei obliga a assegurar-se les societats professionals i diversos col·lectius concrets.
Un despatx no ven béns, ven criteri. La seva exposició principal no és que alguna cosa es trenqui sinó que una recomanació, un càlcul, un dictamen o una auditoria resultin equivocats i costin diners a qui hi va confiar. Aquest dany és purament econòmic i no va acompanyat de dany material, que és exactament la categoria que les pòlisses de responsabilitat civil general exclouen per definició.
La segona particularitat és que aquí l'assegurament és en bona mesura obligatori. La Llei de societats professionals obliga a estipular assegurança que cobreixi la responsabilitat de l'objecte social; la Llei d'auditoria imposa garantia financera a auditors i societats d'auditoria; i nombroses professions tenen exigències pròpies per normativa sectorial o col·legial. El programa es dissenya, per tant, contra una llista d'obligacions abans que contra un mapa de riscos.
Parli amb un tècnic: 932 419 400
En serveis professionals l'assegurança no comença sent una decisió de gestió de riscos: comença sent un requisit. Diverses normes obliguen a assegurar-se, i el disseny del programa parteix d'aquesta llista abans que d'un mapa d'exposició.
La Llei 2/2007, de societats professionals, obliga en el seu article 11.3 a estipular una assegurança que cobreixi la responsabilitat en què la societat pugui incórrer en l'exercici del seu objecte social. I el seu apartat 2 hi afegeix la regla que decideix qui paga: dels deutes derivats dels actes professionals responen solidàriament la societat i els professionals, socis o no, que hi hagin actuat.
La Llei 22/2015, d'Auditoria de Comptes, imposa en el seu article 27 una garantia financera a auditors i societats d'auditoria. Admet constituir-la mitjançant dipòsit, deute públic, aval bancari o assegurança de responsabilitat civil o de caució, i la seva quantia ha de ser proporcional al volum de negoci. És una obligació autònoma: existeix amb independència que mai arribi a ocórrer un sinistre.
I la Llei 10/2010, de prevenció del blanqueig, inclou en el seu article 2 entre els subjectes obligats els auditors, comptables externs i assessors fiscals, a més de notaris i registradors, amb deures de diligència, conservació i comunicació propis.
La pòlissa d'aquesta línia opera gairebé sempre per reclamació. El que activa la cobertura no és quan es va cometre l'error sinó quan el reclamen, i entre tots dos moments poden passar anys.
Per això el moment de més risc no és un sinistre: és un canvi d'asseguradora. Si la pòlissa nova arrenca amb una retroactivitat més curta que l'antiguitat real dels encàrrecs lliurats, tot l'anterior queda sense cobertura justament mentre encara es pot reclamar. L'article 73 de la Llei de Contracte d'Assegurança admet aquesta delimitació amb un sòl d'un any, i la qualifica de clàusula limitativa: s'ha de destacar de manera especial i acceptar-se específicament per escrit. El desenvolupament complet és a la fitxa de RC professional.
La conseqüència pràctica de la responsabilitat solidària és que el reclamant tria contra quin patrimoni va. Que la pòlissa empari nominalment socis i col·laboradors, i no només la raó social, deixa de ser un detall del condicionat per convertir-se en la diferència entre que respongui l'assegurança o respongui una persona.
Com a corredoria inscrita al registre de la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions amb la clau J0140, New Brokers treballa per mandat del client, no per compte de cap asseguradora.
En aquest sector la feina es concentra en tres punts que no es veuen comparant primes: delimitar amb precisió l'activitat assegurada —que canvia més de pressa que el condicionat—, empalmar la retroactivitat amb la pòlissa anterior, i comprovar que la cobertura arriba a les persones a més de a la societat. Tots tres es resolen abans de signar; cap no s'arregla després.
El perjudici econòmic que una fallada tècnica causa al client. És l'exposició central del sector i la que la responsabilitat civil general deixa fora.
El reclamant pot dirigir-se contra la societat i contra la persona que va signar la feina. Que la pòlissa empari tots dos deixa de ser un detall.
Entre l'error i la reclamació poden passar anys, i en una pòlissa per reclamació respon —si respon— la vigent quan aquesta arriba, no la d'aleshores.
Els despatxos concentren informació sensible de moltes empreses alhora, cosa que els converteix en objectiu i multiplica l'impacte d'una bretxa.
Auditors, comptables externs, assessors fiscals, notaris i registradors figuren entre els subjectes obligats, amb deures de diligència i comunicació propis.
Els procediments del col·legi professional precedeixen i sovint condicionen la reclamació civil posterior, i tenen el seu propi cost de defensa.
Arquitectes, enginyers i directors d'obra responen a més sota el règim específic de l'edificació, amb terminis de deu, tres i un any.
En despatxos petits la sortida d'un soci arrossega cartera i exposa a reclamacions sobre feines que ell va signar i que segueixen vives.
Les obligacions que, en aquest sector, disparen la contractació d'una cobertura concreta.
| Norma | Què obliga |
|---|---|
| Llei 2/2007, de societats professionals — Consultar la norma | El seu article 11.3 obliga les societats professionals a estipular una assegurança que cobreixi la responsabilitat en què puguin incórrer en l'exercici de l'activitat que constitueix el seu objecte social. I el seu apartat 2 fa respondre solidàriament dels deutes derivats d'actes professionals la societat i els professionals, socis o no, que hi hagin actuat. |
| Llei 22/2015, d'Auditoria de Comptes — Consultar la norma | El seu article 27 obliga els auditors de comptes i les societats d'auditoria a prestar garantia financera per respondre dels danys que puguin causar. Es pot constituir mitjançant dipòsit, deute públic, aval d'entitat financera o assegurança de responsabilitat civil o de caució, i la seva quantia és proporcional al volum de negoci. |
| Llei 10/2010, de prevenció del blanqueig de capitals — Consultar la norma | El seu article 2 inclou entre els subjectes obligats els auditors de comptes, comptables externs i assessors fiscals, així com notaris i registradors, amb deures de diligència deguda, conservació documental i comunicació que van més enllà de l'encàrrec professional ordinari. |
| Llei 50/1980, de Contracte d'Assegurança, art. 73 — Consultar la norma | Admet les clàusules que delimiten temporalment la cobertura, amb un sòl d'un any cap endavant o cap enrere, i les qualifica expressament de limitatives d'acord amb l'article 3: s'han de destacar de manera especial i ser específicament acceptades per escrit. |
| Llei 38/1999, d'Ordenació de l'Edificació, art. 17 — Consultar la norma | Fa respondre els agents que intervenen en l'edificació —projectistes i directors d'obra inclosos— durant deu anys per danys estructurals, tres per habitabilitat i un per acabats, comptats des de la recepció de l'obra. |
Nova contractació
Analitzem la seva activitat i la seva exposició real abans de demanar preu al mercat.
Sol·licitar propostaJa és client
Els seus certificats, pòlisses i sol·licituds són a l'àrea de clients.
Accedir a l'àrea de clientsEl client demanda tant el despatx com el professional concret que va signar la feina, buscant el patrimoni que respongui primer.
Què implica
L'article 11.2 de la Llei 2/2007 els fa respondre solidàriament dels deutes derivats d'actes professionals. Si la pòlissa empara només la raó social i no nominalment socis i col·laboradors, la persona queda exposada amb el seu patrimoni.
El despatx canvia de companyia i la pòlissa nova arrenca amb una retroactivitat més curta que l'antiguitat dels encàrrecs ja lliurats.
Què implica
Tot el lliurat abans d'aquesta data queda sense cobertura justament mentre encara es pot reclamar. És el forat més car del sector i es tanca abans de signar la baixa de la pòlissa anterior, no després.
Una societat d'auditoria no té constituïda la garantia financera que li exigeix la llei, o la té per una quantia desfasada respecte al seu volum de negoci.
Què implica
La garantia és una obligació autònoma, anterior a qualsevol sinistre, i la seva quantia ha de ser proporcional al volum de negoci. Es pot instrumentar per assegurança de responsabilitat civil o de caució, cosa que permet resoldre-la dins del mateix programa.
És la línia central del sector: respon del perjudici econòmic que un error tècnic causa al client, i és la que exigeix la Llei de societats professionals.
La garantia financera que imposa la Llei d'Auditoria admet expressament assegurança de caució, i els plecs públics exigeixen garantia definitiva.
Un despatx concentra informació sensible de moltes empreses alhora, cosa que multiplica l'impacte regulatori i reputacional d'una bretxa.
La decisió de gestió sobre la firma pròpia és terreny del D&O, diferent de l'error tècnic davant d'un client.
Respon del dany corporal i material a les instal·lacions del despatx, que la responsabilitat professional no cobreix.
En un sector on l'actiu és el talent, la salut i la vida col·lectives pesen més com a eina de retenció que com a cobertura.
El nucli és la responsabilitat civil professional, que en les societats professionals no és opcional: l'article 11.3 de la Llei 2/2007 obliga a estipular assegurança que cobreixi la responsabilitat de l'objecte social. A partir d'aquí, ciberrisc per la informació de clients que es custodia, D&O si hi ha òrgan d'administració, responsabilitat civil general per les instal·lacions, i caució si es licita o si s'aplica una garantia financera sectorial. L'abast de cadascun es regeix per les condicions particulars de cada pòlissa.
Tots dos. L'article 11.2 de la Llei 2/2007 estableix que dels deutes derivats dels actes professionals pròpiament dits responen solidàriament la societat i els professionals, socis o no, que hi hagin actuat. El reclamant pot dirigir-se contra el patrimoni que prefereixi, i per això importa que la pòlissa empari nominalment les persones a més de la raó social.
El seu article 27 obliga auditors de comptes i societats d'auditoria a prestar garantia financera per respondre dels danys que puguin causar en l'exercici de la seva activitat. Es pot constituir mitjançant dipòsit en efectiu, títols de deute públic, aval d'entitat financera o assegurança de responsabilitat civil o de caució, i la seva quantia ha de ser proporcional al volum de negoci.
Sí. L'article 2 de la Llei 10/2010 inclou entre els subjectes obligats els auditors de comptes, comptables externs i assessors fiscals, juntament amb notaris i registradors. Això comporta deures propis de diligència deguda, conservació documental i comunicació, que van més enllà de l'encàrrec professional ordinari i l'incompliment dels quals té el seu propi règim sancionador.
Perquè en aquest sector la pòlissa opera gairebé sempre per reclamació, no per ocurrència: el que activa la cobertura és quan es reclama, no quan es va cometre l'error, i entre tots dos moments poden passar anys. L'article 73 de la Llei de Contracte d'Assegurança admet delimitar-ho amb un sòl d'un any cap endavant o cap enrere, i qualifica aquestes clàusules de limitatives, de manera que s'han de destacar i acceptar per escrit.
La descripció dels serveis i les titulacions de l'equip, la forma jurídica i si és societat professional inscrita, la facturació per tipus de feina i per client, els contractes o plecs que imposin límits mínims, l'històric de reclamacions i expedients, i les pòlisses vigents amb la seva data de retroactivitat.
L'assegurança de RC professional (E&O) cobreix el perjudici econòmic que un error o omissió causa als clients d'una enginyeria, consultora o empresa d'IT. Li n'expliquem l'abast i per què és claims-made.
Llegir→Informació orientativa, sense caràcter vinculant. Les cobertures, els límits i les exclusions es regeixen en tot cas per les condicions particulars de cada pòlissa. New Brokers Correduría de Seguros, S.L., inscrita al registre de la DGSFP amb la clau J0140.