En resum.
- La responsabilitat contractual neix d'incomplir una obligació pactada (art. 1101 CC); la responsabilitat extracontractual neix de causar un dany a un tercer, sense contracte previ, amb culpa o negligència (art. 1902 CC), i arriba a l'empresa pels danys dels seus empleats (art. 1903).
- La diferència no és acadèmica: canvia el termini per reclamar-li —al Codi Civil, un any des que el perjudicat ho va saber en l'extracontractual (art. 1968.2n) davant de cinc anys en la contractual sense termini especial (art. 1964.2, després de la Llei 42/2015)—, i a Catalunya regeixen tres i deu anys (arts. 121-21.d i 121-20 CCCat).
- L'assegurança de RC cobreix l'obligació d'indemnitzar «conforme a dret» (art. 73 de la Llei de contracte d'assegurança), però cada pòlissa delimita quines responsabilitats assumeix: la RC general es construeix sobre el dany extracontractual, i el perjudici patrimonial pur i el que s'ha pactat per contracte necessiten revisió expressa (RC professional, ampliacions o límits).
La responsabilitat extracontractual i la contractual poden néixer del mateix fet. Posem un exemple il·lustratiu: una instal·ladora que inunda el local del seu client en muntar un equip li n'ha de respondre per contracte; si l'aigua arriba també a la botiga del veí, aquest dany és extracontractual. Mateix sinistre, dos règims, dos terminis i, sovint, dues respostes diferents de la pòlissa.
La qualificació no és una subtilesa de manual: decideix quant de temps hi ha per reclamar, què cal provar i si el seu programa d'assegurances respon.
Què és la responsabilitat extracontractual?
És l'obligació de reparar el dany causat a algú amb qui no hi havia un vincle contractual previ. La seva base és a l'article 1902 del Codi Civil i exigeix quatre elements: una acció o omissió, culpa o negligència, un dany i una relació de causalitat entre tots dos.
En la vida d'una empresa apareix amb més freqüència del que sembla. Alguns casos il·lustratius:
- Un element d'una bastida cau a la via pública i lesiona un vianant.
- Un abocament accidental contamina una finca confrontant.
- Un empleat que condueix per a l'empresa danya els béns d'un tercer durant un repartiment.
En cap d'aquests casos no hi ha contracte amb el perjudicat. La responsabilitat civil extracontractual és, precisament, la que neix del deure general de no danyar ningú.
L'article 1903: l'empresa respon pels seus empleats
La responsabilitat no es limita als actes propis. L'article 1903 del Codi Civil estableix que els propietaris o directors d'un establiment o empresa responen dels perjudicis causats pels seus dependents en el servei de les branques en què els tinguin ocupats, o amb ocasió de les seves funcions.
L'últim paràgraf del mateix article hi afegeix la via de sortida: la responsabilitat cessa quan es prova que es va fer servir tota la diligència d'un bon pare de família per prevenir el dany. A la pràctica, la càrrega d'aquesta prova recau sobre l'empresa. Quan hi entren en joc contractes i subcontractes, la qüestió es complica; ho tractem en detall a responsabilitat de l'empresari principal.
L'article 1902 del Codi Civil, a la pràctica
El text és breu. En traducció lliure: qui per acció o omissió causa un dany a un altre, amb culpa o negligència, està obligat a reparar el dany causat.
D'aquesta frase es dedueix el que el perjudicat ha d'acreditar: que l'empresa va actuar (o va deixar d'actuar) amb culpa o negligència, que va patir un dany real i que aquest dany es deu a aquesta conducta. Si en falta qualsevol dels tres, la reclamació no prospera.
Un matís: en activitats de risc elevat, els tribunals han tendit a exigir una diligència reforçada. No converteix la responsabilitat en objectiva, però estreny el marge de defensa de qui opera maquinària pesant, obres o processos industrials.
El mateix Codi Civil recull supòsits taxats del propietari: l'article 1908 esmenta, entre d'altres, l'explosió de màquines que no s'hagin cuidat amb la diligència deguda, els fums excessius nocius per a les persones o les propietats i les emanacions de clavegueres o dipòsits de matèries infeccioses. Alguns d'aquests supòsits, com els fums excessius, s'han interpretat com a casos de responsabilitat propera a l'objectiva.
L'article 1101 del Codi Civil: responsabilitat contractual
La responsabilitat contractual neix quan hi ha un contracte i una de les parts l'incompleix. L'article 1101 del Codi Civil obliga a indemnitzar els danys i perjudicis els qui, en el compliment de les seves obligacions, incorren en dol, negligència o morositat, i els qui de qualsevol manera en contravenen el tenor.
El Codi regula amb detall la resta del règim:
- Diligència i exoneració: s'exigeix la diligència que demani la naturalesa de l'obligació (si no s'expressa, la d'un bon pare de família), i ningú no respon d'esdeveniments imprevisibles o inevitables llevat que la llei o l'obligació disposin una altra cosa (arts. 1104 i 1105).
- Què s'indemnitza: el dany emergent i el lucre cessant (art. 1106). El deutor de bona fe respon dels danys previstos o previsibles en constituir-se l'obligació; amb dol, de tots els que notòriament derivin de l'incompliment (art. 1107).
- Moderació: els tribunals poden moderar la responsabilitat per negligència segons els casos (art. 1103).
Casos il·lustratius d'empresa: un retard en un lliurament que paralitza la línia de producció del client; l'incompliment d'un nivell de servei (SLA) pactat; un defecte en una obra lliurada.
Clàusules de limitació de responsabilitat als contractes
Els contractes entre empreses acostumen a limitar la responsabilitat de les parts: topalls per import, exclusió del lucre cessant, terminis de reclamació. Hi ha un límit que cap clàusula no pot saltar-se: la responsabilitat per dol és exigible en totes les obligacions i la renúncia de l'acció per fer-la efectiva és nul·la (art. 1102). Més enllà d'això, la validesa i l'abast de cada clàusula requereixen una revisió jurídica del contracte concret.
Quina diferència hi ha entre responsabilitat contractual i extracontractual?
La diferència de fons és l'origen: un pacte incomplert davant d'un dany sense pacte previ. D'aquí en deriven les altres.
| Contractual | Extracontractual | |
|---|---|---|
| Origen | Incompliment d'una obligació pactada | Dany a un tercer sense vincle previ |
| Norma base | Art. 1101 i s. CC | Art. 1902 i s. CC |
| Què prova el perjudicat | El contracte, l'incompliment i el dany | La culpa, el dany i la relació causal |
| Termini (Codi Civil) | 5 anys, llevat de termini especial (art. 1964.2) | 1 any des que ho va saber (art. 1968.2n) |
| Termini (Codi civil de Catalunya) | 10 anys general (art. 121-20); el cobrament de la remuneració de serveis i obra, 3 anys (art. 121-21.b) | 3 anys (art. 121-21.d) |
| Abast de la indemnització | Dany emergent i lucre cessant; previsible si hi ha bona fe (arts. 1106-1107) | Reparació del dany causat |
| Pòlissa que sol respondre | Segons el condicionat; el que s'ha pactat per sobre de la llei, habitualment exclòs | RC general (explotació, patronal, producte) |
La zona fronterera: un mateix fet, dues vies
No sempre és clar on acaba l'una i comença l'altra. Pensi en un dany causat a l'altra part del contracte però aliè al que s'ha pactat: per exemple, la lesió física d'un empleat del client mentre la seva empresa li presta un servei. Hi ha contracte, però el dany no té a veure amb el que es va pactar.
Els tribunals han admès en certs supòsits que el perjudicat triï la via o que hi concorrin totes dues, sobretot quan el fet danyós viola alhora el contracte i el deure general de no danyar. No és una regla automàtica: la qualificació depèn dels fets i exigeix una anàlisi jurídica del cas.
Responsabilitat objectiva: quan no cal provar la culpa
En la responsabilitat objectiva es respon pel risc creat, sense que el perjudicat hagi de demostrar culpa o negligència. Alguns exemples amb norma concreta:
- Circulació de vehicles de motor. El conductor respon en virtut del risc creat per la conducció. En danys a les persones només queda exonerat si prova que es van deure a la culpa exclusiva del perjudicat o a una força major aliena a la conducció o al funcionament del vehicle (els defectes del vehicle o el trencament de les seves peces no compten com a força major). En danys als béns, la llei remet als articles 1902 i següents del Codi Civil (Reial decret legislatiu 8/2004, art. 1.1, en la redacció de la Llei 5/2025). És rellevant per a empreses amb flotes.
- Dany mediambiental. Per a les activitats de l'annex III de la Llei 26/2007, de responsabilitat mediambiental, la llei s'aplica encara que no hi hagi dol, culpa o negligència, i presumeix la relació de causalitat llevat de prova en contra (art. 3.1). És una responsabilitat davant l'Administració per la reparació del medi: els danys a persones, a la propietat privada i les pèrdues econòmiques de particulars en queden fora i es reclamen per la via civil (art. 5.1). Ho desenvolupem a assegurança de responsabilitat mediambiental i a la fitxa de responsabilitat mediambiental.
- Productes defectuosos. El fabricant està subjecte a un règim especial, que expliquem a responsabilitat civil de producte.
Responsabilitat objectiva i subjectiva
| Responsabilitat subjectiva | Responsabilitat objectiva |
|---|---|
| Es basa en la culpa o negligència | Es basa en el risc creat |
| Regla general (arts. 1902 i 1101 CC) | Excepció: només on una llei l'estableix |
| El perjudicat prova la culpa | El perjudicat no ha de provar la culpa |
La responsabilitat objectiva existeix només on una llei l'estableix; no s'estén per analogia a qualsevol activitat perillosa. Per a la gerència de riscos, en aquests règims la pregunta poques vegades és «si» l'empresa respondrà, sinó «quant»: l'atenció es desplaça al dimensionament dels límits.
Perjudicis patrimonials purs: el dany que no trenca res
El perjudici patrimonial pur és una pèrdua econòmica que no és conseqüència d'un dany personal o material previ. Dos exemples il·lustratius: un informe tècnic erroni que porta el client a una inversió fallida, o un tall de subministrament causat a un tercer sense cap dany físic en els seus béns.
Convé ser precisos: el Codi Civil no defineix aquesta categoria. És un concepte del mercat assegurador, i la seva definició operativa és al condicionat de cada pòlissa, que pot variar.
La distinció clau és amb el perjudici consecutiu: el lucre cessant que deriva d'un dany material o personal cobert (la fàbrica que deixa de produir perquè la seva empresa li va danyar una màquina). La RC general sol cobrir el consecutiu i excloure o sublimitar el pur. La RC professional, en canvi, es construeix precisament sobre el perjudici econòmic causat per un error professional; ho expliquem a RC professional per a enginyeries i consultores i a la fitxa de l'assegurança de responsabilitat civil professional.
La seva empresa presta serveis tècnics o d'assessorament? Revisem si el seu programa cobreix el perjudici econòmic als seus clients.
Quant de temps hi ha per reclamar? La prescripció després de la Llei 42/2015
El termini de prescripció és la diferència amb més conseqüències pràctiques.
- Extracontractual (Codi Civil): prescriuen pel transcurs d'un any les obligacions derivades de la culpa o negligència de l'article 1902, des que ho va saber el perjudicat (art. 1968.2n).
- Contractual (Codi Civil): les accions personals que no tinguin termini especial prescriuen als cinc anys des que se'n pugui exigir el compliment; en les obligacions continuades de fer o de no fer, el termini comença cada vegada que s'incompleixen (art. 1964.2). És la redacció de la Llei 42/2015, vigent des del 7 d'octubre de 2015; abans el termini era de quinze anys.
- Cobrament d'honoraris i serveis (Codi Civil): tres anys en els supòsits de l'article 1967 (honoraris professionals, serveis, subministraments), comptats des que es van deixar de prestar els serveis; si no hi encaixa, cinc anys (art. 1964.2).
Per a les accions nascudes abans del 7 d'octubre de 2015, la disposició transitòria cinquena de la Llei 42/2015 remet a l'article 1939 del Codi Civil. Avui és un supòsit residual.
Al Codi Civil, la prescripció s'interromp per l'exercici de l'acció davant dels tribunals, per la reclamació extrajudicial del creditor i per qualsevol acte de reconeixement del deute per part del deutor (art. 1973).
A Catalunya, uns altres terminis
Si la relació es regeix pel Codi civil de Catalunya, els terminis canvien: la responsabilitat extracontractual prescriu als tres anys (art. 121-21.d); les pretensions relatives a la remuneració de prestacions de serveis i execucions d'obra, també als tres anys (art. 121-21.b); i el termini general és de deu anys (art. 121-20). Per a empreses catalanes, o amb contraparts catalanes, determinar quina llei s'aplica és una qüestió jurídica prèvia que convé no donar per descomptada. El Codi civil de Catalunya té, a més, el seu propi règim d'interrupció de la prescripció.
Les lleis especials fixen els seus propis terminis. Els del contracte d'assegurança els resumim a Llei de contracte d'assegurança, i els de la via administrativa a responsabilitat patrimonial del contractista.
Quina pòlissa respon de cada responsabilitat?
El punt de partida és l'article 73 de la Llei de contracte d'assegurança: l'assegurança de responsabilitat civil cobreix l'obligació d'indemnitzar un tercer pels danys i perjudicis causats per un fet previst en el contracte de les conseqüències del qual l'assegurat sigui civilment responsable, conforme a dret.
La llei no distingeix entre responsabilitat contractual i extracontractual. Ho fa la pòlissa, a través de les seves garanties, definicions i exclusions. Un mapa orientatiu, sempre subjecte al condicionat:
| Pòlissa o garantia | De què sol respondre |
|---|---|
| RC d'explotació | Danys extracontractuals a tercers causats per l'activitat |
| RC patronal | Reclamacions dels propis empleats per accident de treball |
| RC de producte i post-treballs | Danys causats per productes lliurats o treballs acabats |
| RC professional | Perjudici econòmic causat per un error professional |
| D&O | Responsabilitat dels administradors per la seva gestió |
| Assegurança de caució | Compliment d'obligacions davant d'un beneficiari (no és una assegurança de RC) |
Si vol veure com encaixen aquestes modalitats entre si, ho expliquem a tipus de responsabilitat civil d'una empresa, i la cobertura integrada a l'assegurança de responsabilitat civil per a empreses.
Hi ha una exclusió que afecta directament la responsabilitat contractual: la de la responsabilitat assumida per contracte per sobre de la que imposa la llei. Penalitzacions, garanties de resultat o indemnitats pactades en queden habitualment fora, segons el condicionat. Ho desenvolupem a exclusions habituals de la pòlissa de RC.
Per això, abans de signar un contracte amb clàusules d'indemnitat, convé contrastar-lo amb la pòlissa. Finalment, el perjudicat disposa d'acció directa contra l'asseguradora (art. 76 de la Llei de contracte d'assegurança); l'expliquem a l'article sobre la Llei de contracte d'assegurança.
Abans de signar un contracte amb indemnitats o penalitzacions, contrastem les seves clàusules amb la seva pòlissa de RC.
El paper d'una corredoria independent
Molts buits de cobertura no són a la pòlissa, sinó als contractes que l'empresa signa després. Com a corredoria independent, treballem per mandat del client, no de l'asseguradora: revisem els seus contractes rellevants davant del seu programa de responsabilitat civil, detectem la responsabilitat contractual assumida que no està assegurada i coordinem la RC general, la professional i la d'administradors perquè el perjudici patrimonial no quedi en terra de ningú.
Analitzem el seu programa de responsabilitat civil sense compromís: quines responsabilitats assumeix per contracte, quines cobreix la seva pòlissa i on queden buits. Parli amb nosaltres.
Preguntes freqüents
Quant de temps té un tercer per reclamar a la meva empresa per un dany extracontractual? Amb el Codi Civil, un any des que el perjudicat va conèixer el dany (art. 1968.2n). Si s'aplica el Codi civil de Catalunya, tres anys (art. 121-21.d). Algunes lleis especials fixen terminis diferents.
Un client em pot reclamar per via extracontractual si tenim contracte? La regla és que el que s'ha pactat es reclama per la via contractual. Quan el dany és aliè al que s'ha pactat, els tribunals han admès en certs supòsits que el perjudicat triï la via o que hi concorrin totes dues. És una qüestió que requereix l'anàlisi del cas concret.
La meva assegurança de RC cobreix les penalitzacions que vaig acceptar en un contracte? Habitualment no, en la mesura que excedeixin la responsabilitat que li imposaria la llei. Depèn del condicionat de la seva pòlissa, per la qual cosa convé revisar-lo abans de signar.
Quina diferència hi ha entre perjudici patrimonial pur i perjudici consecutiu? El consecutiu és la pèrdua econòmica que deriva d'un dany personal o material previ, com el lucre cessant d'una fàbrica que ha patit danys en una màquina. El pur és la pèrdua econòmica sense cap dany d'aquest tipus al darrere. El Codi Civil no defineix aquesta distinció: el seu abast el fixa el condicionat de cada pòlissa.
En quins casos respon l'empresa encara que no n'hagi tingut la culpa? Només on una llei estableix responsabilitat objectiva. Per exemple: la circulació de vehicles de motor (en danys a les persones), el dany mediambiental de les activitats de l'annex III de la Llei 26/2007 o els productes defectuosos. Són exemples, no una llista tancada.
Fonts i normativa
- Codi Civil (Código Civil), articles 1101 a 1107, 1902, 1903, 1908, 1939, 1964, 1967, 1968 i 1973 (text consolidat).
- Llei 42/2015, de reforma de la Llei d'enjudiciament civil: disposició final primera (nova redacció de l'art. 1964 CC) i disposició transitòria cinquena.
- Llei 29/2002, primera llei del Codi civil de Catalunya (DOGC núm. 3798, de 13/01/2003), articles 121-20 i 121-21. El BOE indica que la seva consolidació no està actualitzada; el text dels articles 121-20 i 121-21 es manté sense modificacions des de la seva redacció original.
- Llei 50/1980, de contracte d'assegurança (Ley de Contrato de Seguro), articles 73 i 76.
- Reial decret legislatiu 8/2004, text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, article 1.1 (redacció de la Llei 5/2025, de 24 de juliol, vigent des del 26/07/2025).
- Llei 26/2007, de responsabilitat mediambiental, articles 3.1 i 5.1.
Consulta de totes les fonts: 12 d'octubre de 2026.
La qualificació d'una responsabilitat com a contractual o extracontractual i el termini aplicable depenen dels fets i de la llei aplicable (estatal o catalana); aquesta guia descriu el marc general i no substitueix l'anàlisi jurídica d'un cas concret. Els casos d'empresa són il·lustratius. Les cobertures, límits i exclusions es regeixen en tot cas per les condicions de cada pòlissa. Aquesta informació és orientativa i no constitueix assessorament jurídic ni vinculant. New Brokers Correduría de Seguros, S.L., inscrita al registre de la DGSFP amb la clau J0140.
