En resum.
- En una obra privada no hi ha cap percentatge legal: regeix la llibertat de pactes (art. 1255 del Codi Civil) i és el contracte el que fixa quines garanties aporta el contractista, el seu import, la seva vigència i com s'executen. La garantia definitiva del 5 % de la LCSP només s'imposa en contractes de les administracions públiques.
- Les quatre habituals cobreixen moments diferents del contracte: la de bestreta respon de les quantitats avançades; la de compliment (performance bond), de l'execució; la de retenció substitueix els diners que el client reté de cada certificació, i la de manteniment, dels defectes durant el termini de garantia.
- El decisiu és la redacció: si la garantia es paga a primer requeriment o exigeix provar l'incompliment, quan es redueix i quan venç. Una assegurança de caució les pot instrumentar totes; les condicions les fixa la pòlissa i l'anàlisi de solvència de l'asseguradora.
Un performance bond en una obra privada no té import legal: el decideix el contracte. I el mateix contracte sol demanar tres garanties més —de bestreta, de retenció i de manteniment— que, sumades, poden immobilitzar més línia d'avals que la mateixa garantia de compliment.
Per això el paquet de garanties es negocia amb el contracte, no després: quan arriba signat a la direcció financera, l'import, la forma d'execució i els venciments ja estan tancats.
Què és un performance bond i per què en obra privada el decideix el contracte?
Un performance bond és una garantia que un tercer —un banc o una asseguradora— presta a favor del client pel compliment del contractista. El beneficiari pot ser el propietari de l'obra, el promotor o, en una subcontracta, el contractista principal. En català es parla de garantia o aval de fidel compliment, o de bona execució.
En l'obra privada no hi ha cap norma que digui quant s'ha de garantir. La base jurídica és general:
- Llibertat de pactes: els contractants poden establir els pactes, les clàusules i les condicions que considerin convenients, sempre que no siguin contraris a les lleis, a la moral ni a l'ordre públic (art. 1255 del Codi Civil).
- Contracte d'obra: es pot limitar a la feina o incloure-hi també el material (art. 1588 CC).
- Fiança: qui s'obliga a pagar o complir per un tercer en cas que aquest no ho faci (art. 1822 CC). El fiador gaudeix del benefici d'excussió —que primer es dirigeixin contra el deutor— excepte, entre altres supòsits, que hi hagi renunciat expressament o que s'hagi obligat solidàriament (arts. 1830 i 1831 CC).
- Assegurança de caució: l'assegurador indemnitza l'assegurat, a títol de rescabalament o penalitat, per l'incompliment legal o contractual del prenedor (art. 68 de la Llei 50/1980, de Contrato de Seguro —Llei de contracte d'assegurança—).
El 5 % i les regles dels articles 107 a 111 de la Llei de Contractes del Sector Públic no s'apliquen a un contracte entre empreses. Si la seva referència és l'obra pública, el detall és a la nostra guia sobre la garantia definitiva LCSP.
Contractes del sector públic que no són d'una Administració
Hi ha una zona grisa que genera molts dubtes. Les entitats del sector públic que no són Administració Pública —empreses públiques, societats mercantils públiques i similars— subscriuen contractes privats (art. 26.1.b i c LCSP), els efectes i l'extinció dels quals es regeixen pel dret privat, amb algunes excepcions per als poders adjudicadors, com la modificació, la cessió i la subcontractació (art. 26.3 i 26.4 LCSP).
En aquests contractes la garantia és potestativa: l'exigeix o no l'òrgan de contractació, que en fixa l'import i el règim dins dels topalls que la llei remet als articles 106.2 i 107.2 —el 3 % per a la garantia provisional i el 10 % per a la definitiva— i sense dipòsit a la Caixa General de Dipòsits (art. 114 LCSP). Convé llegir el plec amb la mateixa atenció que un contracte privat.
Les quatre garanties d'un contracte d'obra privada
Cada garantia respon d'un risc diferent en un tram diferent del contracte, que en fixa l'import, la forma i la durada.
| Garantia | Què cobreix | Beneficiari | Quan neix | Quan s'hauria de reduir o vèncer |
|---|---|---|---|---|
| Bestreta (advance payment bond) | Devolució de la bestreta no amortitzada | Qui paga la bestreta | Abans de cobrar la bestreta | Es redueix amb cada amortització; venç quan s'ha amortitzat del tot |
| Fidel compliment (performance bond) | Execució d'acord amb el contracte | Propietari de l'obra o contractista principal | En la signatura o a l'inici | Ho fixa el contracte (per exemple, la recepció) |
| Retenció (retention bond) | Substitueix les quantitats retingudes de cada certificació | Propietari de l'obra o contractista principal | En alliberar les retencions | En acabar el termini pactat |
| Manteniment (maintenance bond) | Defectes durant el període de garantia | Propietari de l'obra o contractista principal | Amb la recepció | En acabar el període de garantia |
No s'ha de confondre aquest paquet amb la garantia de quantitats a compte: aquesta protegeix el comprador d'un habitatge davant del promotor, no el propietari d'una obra davant del seu contractista.
Garantia (aval) de bestreta
L'aval de bestreta respon de la devolució de la bestreta per a aplecs, enginyeria o mobilització mentre no s'hagi amortitzat. El raonable és que es redueixi a mesura que la bestreta es descompta en les certificacions, però aquesta reducció no es presumeix: sense clàusula de reducció, l'import garantit continua sent l'inicial fins a la cancel·lació.
Garantia de fidel compliment
És el performance bond en sentit estricte: cobreix que l'obra s'executi d'acord amb el contracte. Aquí importa la seva relació amb les penalitats. Al Codi Civil, la pena pactada substitueix la indemnització de danys i perjudicis, llevat de pacte en contrari (art. 1152 CC). Per això convé que el text digui si la garantia respon de les penalitats, dels danys acreditats o de tots dos: d'això depèn què pot reclamar el beneficiari i amb quina prova.
Retenció de garantia i la seva substitució per aval o caució
És freqüent que el client retingui un percentatge de cada certificació fins al final del termini de garantia. La garantia de retenció permet alliberar aquests diners a canvi que un tercer en respongui.
L'única referència legal és a l'edificació. La Llei 38/1999, d'Ordenación de la Edificación (Llei d'ordenació de l'edificació, LOE), admet que la garantia d'un any per defectes d'acabament se substitueixi per la retenció per part del promotor del 5 % de l'import de l'execució material (art. 19.1.a LOE). És un referent, no una obligació: segons la disposició addicional segona de la LOE, avui només la garantia decennal és exigible en edificis d'habitatges. Ho expliquem a responsabilitat decennal.
Garantia de manteniment
La garantia de manteniment cobreix els defectes que apareguin durant el període de garantia posterior a la recepció, i comença amb l'acta de recepció d'obra. No s'ha de confondre amb les garanties per danys de la LOE, com l'assegurança decennal, que protegeixen l'adquirent de l'edifici i no el client del contracte d'obra.
El seu contracte exigeix bestreta, compliment i retenció alhora? Revisem el paquet de garanties abans de signar.
Quines garanties porta un contracte EPC o clau en mà?
Un contracte EPC (engineering, procurement and construction) o clau en mà encarrega a un únic contractista l'enginyeria, el subministrament i la construcció, amb preu i termini tancats. El seu anàleg al Codi Civil és l'obra a preu alçat, en què el contractista no pot demanar augment de preu excepte per canvis en el plànol autoritzats pel propietari (art. 1593 CC).
Les garanties són les mateixes quatre, però amb imports més alts i encadenades: bestreta durant el subministrament, compliment durant l'execució i manteniment després de la recepció, sovint amb solapaments. A això s'hi afegeixen les exigències del finançador del projecte i, amb freqüència, contractes en anglès subjectes a llei estrangera.
És la situació típica de les plantes de generació i les infraestructures de xarxa que tractem a assegurances per a empreses d'energia. Convé no barrejar aquestes garanties contractuals amb la garantia de desmantellament d'una instal·lació renovable, que és de naturalesa administrativa.
Subcontractista davant del contractista principal
La cadena es replica aigües avall: el contractista principal sol demanar a les seves subcontractes garanties mirall de les que ell mateix aporta. Hi ha límits. La Llei 3/2004, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, fixa un termini de pagament de 30 dies naturals des de la recepció de les mercaderies o dels serveis, ampliable per acord fins a un màxim de 60 dies (art. 4.1 i 4.3). I declara nul·les les clàusules i pràctiques sobre termini de pagament, interessos de demora o costos de cobrament que siguin manifestament abusives per al creditor; per valorar-ho, la llei atén expressament si el contractista principal imposa als seus subcontractistes condicions de pagament no justificades per les que ell mateix rep (art. 9.1).
A més, els qui posen el seu treball i els seus materials en una obra ajustada a preu alçat pel contractista tenen acció directa contra el propietari fins a la quantitat que aquest degui al contractista quan es fa la reclamació (art. 1597 CC).
Com es redacta la garantia: forma de pagament, reducció i venciment?
La primera decisió és el tipus d'obligació. Una garantia accessòria obliga el beneficiari a acreditar l'incompliment, i el garant pot oposar les excepcions del contractista. Una garantia a primer requeriment es paga contra la simple reclamació en els termes pactats, sense discutir abans el fons.
La LOE imposa la segona fórmula per a la seva caució (art. 19.3.b-c); en l'obra privada, sense cap llei que ho imposi, ho pacta el contracte.
Regles URDG 758
Les URDG 758 són les Regles Uniformes de la Cambra de Comerç Internacional (CCI) relatives a les garanties a primer requeriment, vigents des de l'1 de juliol de 2010. Només s'apliquen si el text de la garantia o contragarantia indica expressament que s'hi sotmet. Són habituals en contractes EPC internacionals; abans d'acceptar un model sotmès a aquestes regles o a dret estranger, consulti el seu assessor jurídic.
Llista de comprovació abans de signar
- Beneficiari exacte, amb la denominació social completa.
- Import i moneda, i si l'import és fix o reduïble.
- Esdeveniment que l'activa: incompliment acreditat, simple reclamació o resolució del contracte.
- Documents exigits per reclamar: declaració, certificat del director d'obra, resolució judicial o arbitral.
- Clàusula de reducció (bestreta) i d'alliberament (retenció), amb la mecànica concreta.
- Data de venciment certa, no «fins a la devolució de l'original».
- Llei aplicable i jurisdicció.
- Possibilitat de substituir l'instrument, per exemple un aval per una caució, durant el contracte.
Abans d'acceptar el model de garantia del client, en revisem la redacció. Parlem del seu proper contracte.
Obra privada vs. obra pública: què canvia respecte de la garantia LCSP
| Aspecte | Obra privada | Obra pública (administracions públiques) |
|---|---|---|
| Font | El contracte | LCSP, arts. 107-111 |
| Import | Pactat | 5 % del preu final ofert, IVA exclòs (art. 107.1), més una de complementària de fins a un altre 5 %, amb un topall total del 10 % (art. 107.2) |
| Formes | Les pactades | Efectiu o valors, aval, assegurança de caució o retenció en el preu (art. 108) |
| De què respon | Del que digui el text | Llista tancada de l'art. 110 |
| Devolució | Pactada | Règim de l'art. 111 |
| Dipòsit | Sense Caixa General de Dipòsits | Caixa General de Dipòsits o òrgans equivalents |
Quin instrument triar per a les garanties privades
Les quatre garanties es poden instrumentar amb un aval bancari o amb una assegurança de caució, si el contracte admet totes dues opcions. Les diferències de consum de línia i d'execució són a la nostra comparativa aval bancari vs. assegurança de caució.
Un punt que no canvia amb l'instrument: qui paga al final és el contractista. En la caució, tot pagament fet per l'assegurador li ha de ser reemborsat pel prenedor (art. 68 LCS). L'emissió depèn de l'anàlisi de solvència de l'asseguradora, i les condicions, de la pòlissa.
Tampoc no s'ha de demanar al performance bond el que no cobreix. Els danys a les finques confrontants en una obra i, en general, els danys a tercers no surten d'aquesta garantia, sinó de l'assegurança de responsabilitat civil.
El paper d'una corredoria independent
Com a corredoria independent, treballem per mandat del client i no de l'asseguradora. En els contractes d'obra privada i EPC revisem el text de les garanties abans de la signatura, dimensionem la línia de caució per al paquet complet i la plantegem a tot el mercat. Després fem el seguiment de reduccions i venciments i demanem la cancel·lació quan escau, perquè la línia no quedi ocupada per garanties esgotades. Si la seva activitat és la construcció, consulti també la nostra pàgina d'assegurances per a empreses de construcció.
Contacti amb nosaltres per analitzar les seves garanties sense compromís.
Preguntes freqüents
És obligatori aportar un performance bond en una obra privada? No per llei. Només si ho pacta el contracte, en virtut de la llibertat de pactes de l'article 1255 del Codi Civil. L'excepció que cal vigilar són les entitats del sector públic que no són Administració, en què l'òrgan de contractació el pot exigir (art. 114 LCSP), amb els topalls dels articles 106.2 i 107.2: el 3 % per a la provisional i el 10 % per a la definitiva.
Quin percentatge es demana en una garantia de compliment privada? No hi ha cap percentatge legal: el fixa el contracte. El 5 % de la LCSP és una referència freqüent en les negociacions, però no és una obligació en l'obra privada.
Puc substituir la retenció del 5 % per un aval o una caució? Si el contracte ho permet o si es negocia amb el client. En edificació, la LOE preveu la retenció del 5 % de l'import de l'execució material com a alternativa a la garantia d'un any per defectes d'acabament (art. 19.1.a), tot i que avui aquesta garantia no és obligatòria.
Quan es redueix o s'allibera la garantia de bestreta? Quan i com digui el seu text. El raonable és una reducció proporcional a l'amortització de la bestreta en cada certificació; sense una clàusula escrita, l'import garantit no baixa sol.
Què passa amb la garantia de compliment si el contracte es resol abans d'acabar l'obra? Depèn del seu text. Si la resolució del contracte hi figura com a esdeveniment que l'activa, el beneficiari podrà reclamar en els termes pactats mentre la garantia sigui vigent; si no, caldrà atenir-se al que digui el contracte sobre liquidació i devolució. Per això convé que la garantia reculli una data de venciment certa i l'esdeveniment que l'activa.
Fonts i normativa
- Codi Civil (Código Civil), articles 1152 (clàusula penal), 1255 (llibertat de pactes), 1588, 1593 i 1597 (contracte d'obra), 1822, 1830 i 1831 (fiança).
- Llei 50/1980, de Contrato de Seguro (Llei de contracte d'assegurança), article 68 (assegurança de caució).
- Llei 38/1999, de Ordenación de la Edificación (Llei d'ordenació de l'edificació), article 19 i disposició addicional segona.
- Llei 9/2017, de Contratos del Sector Público (Llei de contractes del sector públic), articles 26, 106 a 111 i 114.
- Llei 3/2004, por la que se establecen medidas de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales (mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials), articles 4 i 9.
- Cambra de Comerç Internacional, URDG 758: guia de les Regles Uniformes relatives a les garanties a primer requeriment (en anglès).
Textos consolidats del BOE consultats el 12 d'octubre de 2026.
En l'obra privada, l'import, la forma, la vigència i les condicions d'execució de cada garantia les fixa el contracte; aquesta guia descriu les figures habituals i el marc legal general, no un estàndard de mercat. L'emissió d'una assegurança de caució està subjecta a l'anàlisi de solvència de l'asseguradora i no se'n garanteix l'acceptació ni el cost. Aquesta informació és orientativa i no constitueix assessorament jurídic ni vinculant. New Brokers Correduría de Seguros, S.L., inscrita al registre de la DGSFP amb la clau J0140.
